Dia important al Consell General, i en extensió a Andorra. La Cambra ha aprovat de manera majoritària (només amb l’excepció dels vots del Grup d’Andorra Endavant), el Projecte de llei de la Llengua pròpia i oficial. Un text que reprèn els mandats de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que data del 1999, en el sentit de garantir els drets lingüístics de la ciutadania d’Andorra i establir polítiques de promoció i protecció de la llengua. Però, 25 anys més tard, calia una renovació i adaptació als temps actuals, que s’han plasmat en aquest projecte de llei recent aprovat. El text és fruit d’un minuciós treball en comissió parlamentària el qual, sense tocar l’esperit de la llei entrada pel Govern, l’ha fet més ambiciosa.
En el marc de Dia Internacional del Multilateralisme i la Diplomàcia per la Pau, que es commemora el 24 d’abril, la delegació andorrana del Consell General a l’OSCE-PA (la branca parlamentària de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa) va organitzar dimecres a la tarda al Consell General la taula rodona ‘Els joves i el multilateralisme’. L’objectiu de l’acte, tal com va explicar la cap de la delegació andorrana a l’OSCE i consellera general Demòcrata Meritxell López -que en va ser la moderadora-, va ser difondre el paper que juga Andorra a l’OSCE i la tasca que hi fa, juntament amb generar un debat sobre com el multilateralisme i la cooperació entre estats és una eina eficaç per donar solucions a reptes globals, o a accions o problemàtiques que abasten diversos països.
El 24 d’abril es commemora el Dia Internacional del Multilateralisme i la Diplomàcia per la Pau, amb la voluntat de fomentar la cooperació entre estats, per assolir decisions col·lectives que preservin la pau, la defensa dels drets humans i la seguretat a escala global. En el marc d’aquest Dia mundial, des de la delegació andorrana del Consell General a l’OSCE-PA vam organitzar un esdeveniment per apropar aquests valors a la ciutadania.
Andorra destaca per la forma única que ha adoptat en el seu sistema institucional. Malgrat que es pensi en el Coprincipat, també el sistema parlamentari, complementat pel sistema electoral, configuren una conjunció curiosa. Com se sap, el sistema consta de dues circumscripcions. En general, la separació de la representació de la sobirania nacional i la territorial se sol mostrar en tradicions federals. Tot i això, Andorra ha optat històricament per una cambra amb ambdues atribucions presents.
‘El model de país que necessitem’, per Conxita Marsol
“És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional.” Aquesta és la nostra definició constitucional del principi de sostenibilitat, recollida en l’article 31, just abans del que preveu l’article 33: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”.
‘L’essència del que som en la gestió del territori’, per Eduard Betriu
Ara que la gestió del territori i els recursos naturals són emergència, l’aplicació dels criteris mediambientals s’han tornat una prioritat en l’agenda política. Tots i cadascun de nosaltres hem d’assumir aquesta realitat i deixar de comprometre el benestar de les generacions futures amb les accions més urgents i immediates que sovint ens impedeixen veure més enllà. Gràcies al seny i el saber fer dels nostres antecessors, a Ordino encara tenim la sort de mantenir un ric patrimoni natural.
