Les obres per fer realitat el túnel de Rocafort, el tram pendent que permetrà finalitzar íntegrament la desviació de Sant Julià de Lòria, ja estan en marxa, amb previsió que estiguin enllestides l’hivern 2026-2027. El cap de Govern, Xavier Espot, ha posat en relleu que, amb la construcció d’aquesta infraestructura, es dona resposta a un compromís electoral, el qual “millorarà la mobilitat”, desplaçant fora del centre de Sant Julià de Lòria uns 25.000 vehicles diaris. Els treballs s’han dividit en dues fases constructives. La primera és la instal·lació de les proteccions de vessant, tant a la boca nord com sud del futur túnel, per reforçar la seguretat enfront de la caiguda de blocs rocosos. Es preveu que les proteccions estiguin col·locades a mitjans de l’any vinent per quan s’hagi de procedir a l’excavació del túnel, la segona fase del projecte que inclou també la construcció dels vials d’accés. El cost total de l’obra suma 24 milions d’euros.
La subsíndica general Sandra Codina, i la consellera general Demòcrata Carol Puig, s’han desplaçat aquesta setmana a Ginebra per prendre part de la 149a Assemblea de la Unió Interparlamentària (UIP). La trobada d’aquesta tardor s’ha centrat en com “Aprofitar la ciència, la tecnologia i la innovació per a un futur més pacífic i sostenible“, i s’han debatut aspectes com la digitalització, la intel·ligència artificial, la igualtat de gènere o el treball infantil i el forçat. Tant Codina com Puig han intervingut davant els seus homòlegs parlamentaris d’arreu del món. La subsíndica ho ha fet en el debat general sobre digitalització a l’Administració i a la societat, mentre que la consellera en el punt sobre com els parlaments poden incidir per controlar i erradicar tant el treball infantil com el forçat.
‘Experiència professional a l’estranger per a joves’, per Berna Coma
En l’actual món globalitzat, competitiu i complex al qual vivim, comptar amb una bona formació és un requisit essencial per desplegar la carrera professional desitjada, progressar i adaptar-se a aquest món tan canviant. Els joves han de tenir la possibilitat de poder formar-se en diferents camps i construir el seu propi bagatge, tant personal com professional, a través dels estudis que realitzen, sumant-hi també les experiències que viuen durant aquest procés formatiu.
Andorra és l’únic estat del món que té el català com a llengua oficial. Això fa que la presència del català hagi de ser central en tots els àmbits de la vida pública, incloent-hi el comerç. Tanmateix, la realitat actual de l’eix central mostra una situació preocupant: segons un estudi fet públic per la Plataforma Andorrana per la Llengua, entitat de nova creació presentada públicament el passat 4 d’octubre, l’ús del català ha esdevingut minoritari en aquesta zona d’alta afluència comercial.
