Començaré l’article exposant dades, per entendre la dimensió del problema. Tal com alerta la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), amb la meitat dels aliments que es malbaraten cada dia es podria alimentar tota la població que passa gana al món. A banda, el 80% del que llencem els ciutadans són aliments tal com es van comprar al supermercat, mentre que només el 20% restant són restes d’aliments processats.
La situació és greu. Als països desenvolupats es dona la paradoxa que a una part de la societat li sobra menjar i el tira, i una altra viu amb dificultats. Situació que també es dona al nostre país, si tenim en compte l’últim informe d’Estadística sobre el risc de pobresa i exclusió social. I davant d’un problema, hem d’actuar. La lluita contra el malbaratament alimentari ha de ser un objectiu de país.
Primer, és necessari introduir un canvi de comportament per recuperar i fomentar el valor dels aliments. Segon, s’han de concebre les restes alimentàries com a recurs, posant l’accent en les diverses iniciatives socials i solidàries que ja es porten a terme al país. I, tercer, s’han de reduir els residus com a mecanisme per reduir també l’actual petjada ecològica.
Davant d’un problema, hem d’actuar: la lluita contra el malbaratament alimentari ha de ser un objectiu de país.
Proposo accions concretes, com impulsar estratègies de responsabilitat social corporativa a les empreses en temes de reducció de residus, i formar els treballadors perquè actuïn de forma activa en la reducció del malbaratament. Acció que s’ha de traslladar també a les escoles. Hotels i restaurants han de facilitar al client que pugui endur-se a casa aliments emplatats amb envasos tipus carmanyola, fet cada vegada més comú. Pel que fa a les entitats socials, haurien de rebre assessorament per fer una bona conservació dels aliments i no distribuir els que no compleixin amb la normativa de seguretat alimentària. Finalment, l’aprofitament dels excedents és també una oportunitat per enfortir les iniciatives d’economia social i col·laborativa.
Hotels i restaurants han de facilitar al client que pugui endur-se a casa aliments emplatats amb envasos tipus carmanyola
Posem-nos-hi ja. No dilatem la problemàtica, ni caiguem en batalles polítiques a l’hora de prendre mesures. El fre del malbaratament alimentari ha de ser cosa de tots: càrrecs electes, actors implicats i societat.
David Montané, Conseller general demòcrata
