Andorra i la Unió Europea negocien un acord d’associació des del 2015. Són ja vuit anys, però encara hem d’anar més enrere per entendre com hem arribat fins a l’actualitat i els motius que ens hi han portat. La negociació comença el 2015 perquè, un any abans i després de cinc d’avaluacions, les dues parts van concloure que, tenint en compte les especificitats d’Andorra com a microestat –juntament amb Mònaco i San Marino– i el marc legal de la UE, el millor model de relació era un acord d’associació.
Però, per què establir un model de relació? La resposta la trobem a banda i banda. Per part europea, per la declaració del Tractat de Lisboa del 2007, que estableix que la UE ha de tenir en compte la situació particular dels països de petita dimensió que mantenen amb ella relacions de proximitat. Per part d’Andorra, per l’evolució del seu model econòmic –més diversificat i obert a l’exterior– i per la necessitat d’encaixar en un món cada vegada més interconnectat. També dins d’Europa, on durant la segona meitat del segle passat es van consolidar les aliances sota el paraigua de la Comunitat Econòmica Europea.
El Govern d’Andorra, independentment de qui estigui al capdavant, fa dècades que treballa per aproximar-se a Europa, vetlla per no quedar aïllats i oferir noves oportunitats a empreses i ciutadans. Sumem molts anys establint aliances i millorant les relacions, fins a arribar als darrers vuit anys, en què les negociacions s’han tornat més intenses i dirigides.
No podem tirar per la borda tants anys avançant cap a un model d’encaix amb el territori del qual formem part i des d’on s’originen la immensa majoria de les nostres relacions econòmiques, però també socials. Hem caminat molt des dels anys 90 per ara abandonar. Per això, des del Grup Parlamentari Demòcrata defensem que cal continuar les negociacions. Comptem amb un equip negociador que suma l’experiència acumulada dels darrers anys, amb un posicionament obert i dialogant, però també reservat en el cas d’aquelles línies vermelles que sabem que no s’han de traspassar.
Generar ara una posició de dubte o voler recular ens farà perdre força en un procés que arriba al seu estadi final. Quina credibilitat internacional com a Estat tindríem si decidíssim no acabar el mandat de negociació establert? En canvi, avançar en les negociacions des d’un posicionament d’unitat és clau en l’assoliment del millor acord. I no em refereixo amb això que no hi pugui haver posicions discordants. O que no es puguin rebatre, per part de totes les forces polítiques, punts o avenços de la negociació. Això hi ha de ser, però en el marc escaient, que no és altre que el pacte d’Estat.
Generar ara una posició de dubte o voler recular ens farà perdre força en un procés que arriba al seu estadi final. Quina credibilitat internacional com a Estat tindríem si decidíssim no acabar el mandat de negociació establert?
Hauria estat i és desitjable que en aquest pacte hi fossin presents totes les forces polítiques, independentment dels seus posicionaments, perquè és allà on es pot debatre i confrontar opinions, amb coneixement de causa perquè és on s’examina tota la documentació. En definitiva, formar part del pacte d’Estat permet estar al corrent, amb immediatesa, de tot el que es tracta amb els negociadors europeus, dels postulats expressats per Andorra i de les contrapropostes fetes. Les reunions del pacte d’Estat són el lloc on establir i aportar propostes per posar-les novament a la taula.
Perquè, en definitiva, ser al pacte d’Estat permet poder opinar amb coneixement de causa i ser partícip d’un procés clau per al futur d’Andorra.
No ser-hi, és girar l’esquena a treballar per millorar l’assoliment dels acords, a conèixer de primera mà l’Estat i el contingut de les negociacions. Del contrari, com es podrà fer campanya per un sí o per un no en un referèndum quan no s’ha estat a la taula assegut i no s’han plantejat els neguits o dubtes on pertocava?
En tot cas, refermem que mai és tard per entrar al pacte d’Estat, la porta sempre està oberta: perquè ser-hi no implica un sí al referèndum; ser-hi, implica voler treballar perquè el nostre Govern obtingui el millor acord possible per a Andorra, havent escoltat totes les veus polítiques.
Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat al BonDia el 5 d’octubre del 2023.
