Afer BPA: Fets i memòria (I)

En una informació publicada per l’emissora de ràdio espanyola RAC1 el 7 d’abril s’afirma que Antoni Martí (1963-2023), que va ser cap de Govern entre el 2011 i el 2019, va pactar amb el seu homòleg, el president del govern espanyol Mariano Rajoy, “fer caure Banca Privada d’Andorra” com a part de la “guerra bruta contra l’independentisme” català. La publicació d’una informació absolutament falsa com aquesta ja mereixeria, per si sola, que féssim un exercici de memòria per recordar com van ser aquells dies de març del 2015.

Però, en aquest cas, la memòria té un sentit més profund: No es tracta només de recordar els fets i reivindicar la veritat, sinó -sobretot- d’honorar el llegat de qui era en aquell moment cap de Govern; de servar la seva memòria i de netejar el seu nom, que s’ha intentat embrutar amb la informació falsa publicada la setmana passada per un grup de comunicació de Barcelona. Les persones que signem aquest article -membres, tots nosaltres, del govern i del gabinet d’Antoni Martí durant el 2015- fem aquest pas per defensar de la mentida a aquell que avui, malauradament, ja no és aquí per defensar-se.

És especialment important en un país com Andorra, on la política té un marcat caràcter vocacional, que no permetem que el nom d’Antoni Martí -que va donar els millors anys de la seva vida a la defensa del seu país i de les seves institucions- quedi vinculat, ni que sigui per un instant, a conxorxes, complots i guerres brutes amb les quals ni ell ni cap membre del seu govern no van tenir mai res a veure. Els andorrans sempre hem tingut consciència de la fragilitat dels equilibris que han fet possible Andorra i sabem que ens pertoca a nosaltres defensar les nostres institucions i les persones que amb encert i honestedat han sabut preservar-les i enfortir-les.

Ens pertoca a nosaltres defensar les nostres institucions i les persones que amb encert i honestedat han sabut preservar-les i enfortir-les

Quan diem que la informació publicada per RAC1 és falsa ho fem no només perquè sabem del cert que el Govern d’Andorra no va formar mai part de cap conxorxa ni guerra bruta, sinó perquè -a més- cap membre de l’Executiu no va tenir cap coneixement de cap element relacionat amb BPA fins al 4 de març del 2015.

Aquell dia, un dimecres, la cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Tanya Anderson, es va desplaçar a Andorra per reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, per comunicar-li de paraula -i de manera confidencial i excepcional-que el FinCEN emetria una nota el proper dimarts 10 de març qualificant BPA de preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals. Saboya, conscient de l’impacte potencial de la publicació d’una nota d’aquest estil per a BPA, així com pel conjunt del sistema financer, va demanar contactar directament amb els responsables del FinCEN, amb la intenció d’intentar aturar-ne la publicació.

Acabada la reunió, el ministre va informar del contingut de la mateixa a Antoni Martí i al ministre de Finances, Jordi Cinca. Entre el dijous 5 i el dilluns 9 de març, el cap de Govern ho va comunicar a la directora de l’INAF (antecessor de l’actual AFA), al cap de la UifAnd i al fiscal general. Així mateix, el 8 de març, Martí i Saboya es van desplaçar a París i a la Seu d’Urgell per informar-ne als coprínceps i als seus representants, personalment i sense intermediaris.

Aquell mateix dia i gràcies a les gestions del Consolat dels EUA, Saboya va poder parlar amb la directora del FinCEN, Jennifer Calvery. El ministre va defensar davant la màxima responsable del FinCEN la necessitat d’aturar la nota, vist que BPA era un banc sistèmic (representava prop del 20% de la plaça financera) i que la seva caiguda potencial -a conseqüència de la publicació de la nota- posaria seriosament en risc el conjunt del sistema bancari i, per extensió, el país. Va ser debades: el contingut de la nota estava tancat i la directora va descriure el cas com a greu i com a exemple de la participació activa d’una entitat bancària en diverses trames de blanqueig. Tot i així, va proposar introduir una menció genèrica a la col·laboració de les autoritats andorranes per emfatitzar que no es tractava d’un problema generalitzat de la plaça financera, sinó d’una entitat en concret.

Per tant, el que van fer Antoni Martí i els seus ministres va ser defensar l’interès general: intentar convèncer el FinCEN de no publicar una nota que comprometia seriosament la viabilitat de BPA i, davant la impossibilitat d’aturar aquest procés, fer tots els possibles perquè BPA no caigués i la crisi no s’estengués a la resta del sistema bancari i del teixit econòmic del país.

A la vista d’aquests fets, la informació publicada per RAC1 no només és falsa, no només és un acte de covardia perquè s’adreça principalment contra algú que ja no es pot defensar, sinó que també és profundament injusta.

Malgrat els esforços de Martí, Cinca i Saboya, la publicació de la nota del FinCEN avançava de forma imparable. El Govern no va tenir mai accés al contingut de la nota fins a la seva publicació. Dilluns 9 de març, el Consolat americà va comunicar a Saboya alguns elements d’aquesta, on es confirmava la gravetat de les acusacions avançades el dia abans. Aquell mateix dia Martí va reunir a la resta de membres del Govern i els va posar al corrent de la situació, a la vegada que s’acordava una compareixença de premsa del cap de Govern per a l’endemà, immediatament posterior a la publicació de la nota.

Convé recordar aquí algun dels elements de la nota del FinCEN sobre BPA per entendre fins a quin punt les motivacions d’aquesta agència estatal dels EUA estaven allunyades del relat publicat aquests dies. La nota és pública des del 10 de març del 2015 i es pot trobar fàcilment a la pàgina web del FinCEN.

Les persones que signem aquest article -membres, tots nosaltres, del govern i del gabinet d’Antoni Martí durant el 2015- fem aquest pas per defensar de la mentida a aquell que avui, malauradament, ja no és aquí per defensar-se.

El Departament del Tresor americà qualificava BPA de “preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals” i afirmava que “diversos alts directius de BPA han facilitat transaccions per compte d’intermediaris en el blanqueig de capitals (Third-Party Money Launderers) que proveeixen serveis per a individus o organitzacions involucrades en crim organitzat, corrupció, tràfic de persones, blanqueig de capitals basats en el comerç i frau”.

La nota destacava quatre casos que en aquell moment van ocupar molts titulars de premsa i que es van fer malauradament famosos: la corrupció de Veneçuela, la màfia xinesa, les activitats dels oligarques russos i el càrtel de Sinaloa.

Més enllà d’aquests quatre casos, encara era més preocupant el fet que la nota acusava directament BPA d’haver utilitzat el sistema financer americà per a activitats de blanqueig de diner: “BPA té accés al mercant financer dels EUA a través de comptes corresponsals en bancs americans. Entre el 2009 i el 2014 BPA va processar centenars de milions de dòlars a través dels seus corresponsals americans. Aquestes operacions contenien nombrosos indicadors de risc elevat de blanqueig de capitals, incloent l’ús d’empreses pantalla, transmissors de diner no autoritzats i altres clients d’alt risc. A tall d’exemple, BPA va processar desenes de milions de dòlars per compte de transmissors de diner no autoritzats a través d’un corresponsal dels EUA. El corresponsal va requerir BPA per signar un acord per aturar aquesta pràctica. I després de detectar aquestes preocupacions, el corresponsal americà va tancar el compte de BPA”.

Si citem aquest fragment de la nota és perquè expressa la situació real i quines eren les motivacions del FinCEN a l’hora de publicar la nota: L’ús del sistema financer americà per a pràctiques de blanqueig de capitals. I eren els bancs americans, corresponsals de BPA, els que havien fet saltar les alarmes davant de les actuacions de l’entitat andorrana.

I el citem també perquè, llegit ara -amb perspectiva i vist el context actual- queda clar que les motivacions del FinCEN poc tenien a veure amb els diners que l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol tenia en un compte a BPA.

Com tampoc no va ser la decisió de l’INAF d’intervenir BPA el que va desencadenar el tancament dels corresponsals i la crisi de liquiditat. De fet, la nota, justament, deixa constància del tancament de comptes corresponsals per part de bancs americans abans que es publiqués la nota i abans que l’INAF actués. El regulador andorrà va intervenir el banc perquè la seva crisi reputacional s’estava convertint ràpidament en una crisi de liquiditat amb un alt risc de contagi sistèmic.

L’actuació del Govern -que estava en funcions, perquè les eleccions tot just havien tingut lloc l’1 de març- es va centrar a partir d’aquell moment a mantenir BPA en activitat i contenir el risc per evitar un contagi sistèmic de la plaça financera. El nostre objectiu va ser en tot moment preservar el sistema bancari del país, que és un element cabdal de la nostra sobirania i competitivitat, i del qual depenen milers de famílies.

Les motivacions poc tenien a veure amb els diners de la família Pujol

Per això es va impulsar la Llei de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que transposava la Directiva 2014/59 de la Unió Europea, una norma que Andorra s’havia compromès a transposar a partir del 2018 en virtut de l’Acord Monetari signat amb la UE el 2011. El 2 d’abril, el Consell General sorgit de les eleccions de l’1 de març, aprovava la Llei amb el vot favorable de 26 dels 28 consellers.

Gràcies a aquesta llei es creava l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que es faria càrrec de traspassar els fons de BPA no sospitosos de blanqueig de capitals a una entitat de nova creació, Vallbanc, que posteriorment -el 2016- va ser venuda en un procés de concurrència pública al fons americà J.C. Flowers. D’aquesta manera no només es protegia el sistema financer en el seu conjunt, sinó que se salvaguardaven els fons i dipòsits de centenars de clients que havien fet confiança a BPA i, per extensió, a la banca andorrana.

 

Article publicat al Diari d’Andorra el 14 d’abril i signat per Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Jordi Alcobé, Xavier Espot, Francesc Camp, Cristina Rodríguez, Roser Suñé, Albert Esteve, Jordi Torres, Sílvia Calvó, Eric Jover, Olga Gelabert, Jordi Casadevall, Esteve Vidal, Iago Andreu i Guillem Casa, membres del Govern i del gabinet de Toni Martí durant el 2015