Afer BPA: Fets i memòria (i II)

En l’article publicat ahir recordàvem amb un nivell de detall força notable totes les actuacions que el Govern encapçalat per Antoni Martí va dur a terme durant els dies immediatament anteriors i posteriors a la publicació de la nota de la FinCEN sobre BPA el 2015.

Antoni Martí va tenir una carrera política llarga i fructífera, i va deixar una empremta indeleble al Consell General, al comú d’Escaldes-Engordany i al Govern. Però si per algun motiu en especial els andorrans li haurem d’estar sempre agraïts és pel lideratge, la tenacitat i l’encert durant la pitjor crisi financera de la història d’Andorra.

En un afer complex i de comprensió gens fàcil com l’afer BPA, les actuacions del Govern i de la resta d’institucions que hi van participar han estat escrutades amb lupa. A tall d’exemple, val la pena recordar que Martí i els ministres Cinca i Saboya, així com els màxims responsables de l’INAF i l’AREB, van ser objecte d’una querella presentada pel màxim accionista de BPA el 2019 per prevaricació amb abús d’autoritat.

L’actuació de Martí i els seus ministres durant aquelles setmanes del 2015 ja va ser analitzada per la Batllia i pel Tribunal de Corts, i ambdues instàncies penals van arxivar la causa. Com tampoc no ha prosperat cap de les actuacions processals, en l’àmbit administratiu o penal, que s’han dut a terme contra l’actuació del Govern o dels seus membres.

És important remarcar això perquè l’actuació de les institucions andorranes i dels seus responsables l’han de jutjar –si s’escau– els tribunals andorrans, no una emissora de ràdio de Barcelona basant-se en informacions tan poc creïbles com les de l’excomissari Villarejo.

Els fets són els que hem exposat fins ara. I no hi ha cap element de la nota de la FinCEN del març del 2015 que permeti relacionar-la amb el cas Pujol. Així doncs, com i quan apareix aquesta connexió?

L’actuació de Martí i els seus ministres durant aquelles setmanes del 2015 ja va ser analitzada per la Batllia i pel Tribunal de Corts, i ambdues instàncies penals van arxivar la causa

A final de març del 2015, un cop BPA ja estava intervinguda, el seu conseller delegat en presó preventiva i ja hi havia diverses causes penals obertes a la Batllia, representants de la família Cierco van informar Martí i Cinca de l’existència d’unes gravacions que revelaven unes presumptes coaccions de funcionaris espanyols sobre responsables de BPA, que havien tingut lloc el 2014. Martí els va comunicar que, vist que ja hi havia diversos processos judicials oberts, el que corresponia a qui estigués en possessió d’aquestes gravacions era adreçar-se a la Batllia o a la Fiscalia.

Mai abans el Govern no havia tingut constància de l’existència d’aquestes presumptes coaccions, ni mai abans els responsables de BPA no ho havien posat en coneixement de cap autoritat andorrana.

Tot i que Martí els va indicar –la primavera del 2015– que havien d’adreçar-se a la Justícia, no va ser fins al 18 d’agost del 2016 que, en el marc d’una de les diverses causes penals obertes a la Batllia al tomb de l’afer BPA, Higini Cierco va explicar que el 2014 el Grup Cierco va ser objecte de pressions per part de funcionaris espanyols que pretenien que BPA facilités la informació sobre inversions i dipòsits pertanyents a la família Pujol. Pressions a les quals –segons les imatges i informacions aparegudes dies més tard– el banc va cedir i es va desencadenar la revelació dels diners que Pujol tenia a Andorra.

És a dir, d’unes pressions que havien tingut lloc el 2014, el Govern i la resta d’autoritats andorranes no en van tenir coneixement fins després de la intervenció del banc, el 2015. Unes pressions que no es van posar en coneixement de la Justícia fins a l’estiu del 2016, 17 mesos després de la publicació de la nota de la FinCEN i quatre mesos després de la culminació reeixida del procés de resolució de BPA.

D’unes pressions que havien tingut lloc el 2014, el Govern i la resta d’autoritats andorranes no en van tenir coneixement fins després de la intervenció del banc, el 2015

Els governs dels quals vam formar part no van menystenir mai la gravetat dels fets que Cierco va explicar a la Batllia l’estiu del 2016. I des del primer moment vam defensar que el correcte era posar-ho en coneixement de la Justícia i deixar que els tribunals fessin la seva feina. Però pretendre que Antoni Martí o qualsevol membre del seu Govern van tenir coneixement d’aquestes pressions el 2014 és una falsedat absoluta. Com també ho és voler emmarcar l’actuació del Govern en l’afer BPA en el context de “la guerra bruta contra l’independentisme”.

Les actuacions dels governs en els quals vam tenir l’honor i la responsabilitat de servir no estaven mogudes per conxorxes, complots o guerres brutes. Ni tampoc per batalles que no han estat mai les nostres i a les quals no volem que ningú intenti arrossegar interessadament Andorra i les seves institucions.

La nostra actuació va estar sempre guiada per l’interès general del país. En el cas concret de la crisi de BPA: protegir el sistema financer, evitar el contagi, garantir que els clients del banc no sospitosos de blanqueig recuperarien els seus dipòsits i salvaguardar –en la mesura del possible– els nombrosos llocs de treball.

Això és el que es va assolir gràcies al procés de resolució de BPA. En va deixar constància la mateixa FinCEN, el febrer del 2016 en la seva comunicació anunciant la retirada de la nota de l’any anterior: “S’han produït avenços significatius pel que fa a BPA des que FinCEN va anunciar la seva troballa. Com a resultat, BPA ja no funciona com a institució financera que suposa una amenaça de blanqueig de diners per al sistema financer dels Estats Units.”

La comunicació de la retirada de la nota també és pública i es pot consultar. En ella s’enumeren tots els passos seguits pel Govern, per l’INAF i per l’AREB com a accions fonamentals per assegurar que BPA deixés de ser una amenaça de blanqueig de capitals: la intervenció per part de l’INAF, la suspensió del consell d’administració i del conseller delegat, l’aprovació de la Llei de resolució d’entitats bancàries, la implementació del pla de resolució de BPA per part de l’AREB, la transferència dels actius, passius i clients legítims de BPA a Vall Banc, la garantia que el nou banc no contractaria cap de les persones relacionades amb els fets mencionats a la nota del 2015 i la seguretat que BPA no es reactivaria com a entitat financera, ja que l’entitat es liquidaria.

Un repàs senzill dels fets d’aquells dies del març del 2015 és suficient per demostrar fins a quin punt la informació publicada a través de RAC1 el 7 d’abril s’aparta de la veritat. Però és que, a més, la versió deformada i falsa que els promotors d’aquest relat donen dels fets és contrària al més mínim raonament lògic: quin responsable polític, quin cap de Govern participaria en una conxorxa per esborrar del mapa un banc que representa gairebé el 20% del sistema financer del seu país?

Qui s’arriscaria que una entitat de la importància que tenia BPA sigui objecte de les qualificacions més dures sobre blanqueig de capitals amb el risc que això pot comportar per al sistema bancari en el seu conjunt? Qui posaria en risc la prosperitat, el benestar, la sobirania de tot un país? Del seu propi país? Del qual hom és cap de Govern! Pretendre això és pretendre un absurd.

Quin cap de Govern participaria en una conxorxa per esborrar del mapa un banc que representa gairebé el 20% del sistema financer del seu país?

Entenem que els periodistes que han elaborat aquesta informació a Barcelona molt probablement no coneixen la realitat d’Andorra, de les seves institucions i dels seus responsables polítics. Però és que no cal conèixer aquesta realitat per adonar-se que aquesta acusació no té cap fonament, perquè s’aparta de la lògica més elemental.

En qualsevol cas, nosaltres sí que coneixem Andorra, les seves institucions i les persones que treballen i han treballat al seu servei. Nosaltres sí que sabem –com ho saben milers de persones a Andorra– quina va ser l’actuació d’Antoni Martí mentre va estar al capdavant del Govern. I sabem que les seves accions com a cap de Govern resistiran el judici de la història i no necessitaran cap amnistia.

 

Article publicat al Diari d’Andorra el 15 d’abril i signat per Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Jordi Alcobé, Xavier Espot, Francesc Camp, Cristina Rodríguez, Roser Suñé, Albert Esteve, Jordi Torres, Sílvia Calvó, Eric Jover, Olga Gelabert, Jordi Casadevall, Esteve Vidal, Iago Andreu i Guillem Casa, membres del Govern i del gabinet de Toni Martí durant el 2015