Són molts els pagesos i ramaders que lluiten dia a dia per mantenir viu el sector, mentre s’adapten als nous temps i a les necessitats actuals. Miren enrere i prenen l’exemple dels seus pares i padrins, però a la vegada necessiten noves eines i facilitats, si volem garantir el relleu generacional al nostre país.
Per això, el sector agrícola i ramader requereix d’un acompanyament de les institucions, per una banda, econòmic: el Govern aquest darrer any ha destinat 1,1 milions més que l’anterior (arribant gairebé als 4 milions) en recursos directes per al sector primari. També requereix suport legal, i això és el que hem fet amb la modificació de la Llei d’Ordenament del Territori i Urbanisme, aprovada per assentiment aquest darrer dimarts al Consell General.
La reforma és una aposta clara i decidida per la modernització, la dignificació i la pervivència del sector, en què el ministeri d’Agricultura -juntament amb la Comissió Nacional de Ramaderia i Agricultura i també amb la col·laboració dels comuns- ha escoltat la veu dels pagesos i ramaders, en el de marc de les visites a les seves explotacions fetes durant el darrer any. S’han tingut en compte, doncs, les seves preocupacions i necessitats reals.
Per exemple, s’han aplicat modificacions per a la rehabilitació o construcció de les explotacions agrícoles, ramaderes o apícoles, essencials per al sector. Cal que aquestes siguin més funcionals, més mecanitzades i menys dependents del treball manual que temps enrere. A la vegada, els nous temps exigeixen que estiguin plenament adaptades als estàndards de seguretat i de preservació del benestar animal. Tot això queda facilitat a la llei, possibilitant la construcció d’instal·lacions dimensionades a les necessitats dels pagesos i ramaders, estipulant la seva superfície, plantes i tipologia de sol on estan ubicades. Això sí, amb un seguit de condicions per minimitzar el seu possible impacte paisatgístic.
Cal que les explotacions siguin més funcionals, més mecanitzades i menys dependents del treball manual que temps enrere
Aquestes mesures i d’altres, vinculades també amb la voluntat de seguir impulsant el producte nacional de qualitat regulat i controlat, dona les condicions legals necessàries perquè el sector tiri endavant, i sobretot perquè els joves trobin en la pagesia o l’agricultura un projecte viable i atractiu. No deixa de ser també un reconeixement a tots ells -als joves i no tan joves-, al seu esforç perquè pervisqui un sector que és part de les nostres arrels, en un context de constant canvi.
Pertanyo a una generació que encara ha viscut part de l’Andorra pagesa. Els estius de la meva infantesa han estat marcats pel ritme de la terra a casa dels padrins, veient-los treballar la terra amb constància i sacrifici, anar de la cort del ruc a la dels porcs, passant per la de les vaques. Acompanyant-los a plegar herba a Incles, a rasclar i regirar, pujant a goitar les euques a la Vall del riu… Els he sentit parlar de conduir el bestiar a les bordes, de posar les garbes a l’era de dalt, del mallador, del cobert gran…
No parlo d’un temps tan llunyans, però sí d’una altra manera de viure a l’actual. Una vida dura, plena d’esforç, dedicació i compromís, una vida de pagès, de ramader. I avui veiem com persones de la nostra edat –fills i nets d’aquells ramaders i pagesos– lluiten per no perdre-ho i mantenir viu el sector. Per això aquesta reforma els dignifica, els acompanya i els projecta cap al futur.
