Cada vegada és més freqüent veure vianants creuant el carrer sense aixecar la mirada del mòbil. El fenomen, batejat popularment com a smombie (zombi de l’smartphone), s’ha convertit en un risc per a la seguretat viària i la salut pública. Segons diversos estudis, el nombre d’accidents de trànsit amb vianants distrets per mirar el telèfon ha augmentat de forma preocupant els darrers anys.
Cal alertar que un vianant que camina mirant el mòbil redueix dràsticament el seu camp visual i l’atenció. Hem de ser conscients que les persones posem en risc la nostra vida per respondre un missatge o mirar un vídeo mentre caminem.
Per tant, em preocupa que estem parlant d’hàbits que s’han normalitzat.
Cada generació adopta nous costums, però en aquest cas tenen un impacte negatiu en la salut i la convivència. Caminar sense mirar endavant, portar el mòbil a la mà de forma permanent, com si fos una extensió del cos, tenir ansietat quan no el tenim a l’abast, dormir amb el mòbil a la tauleta de nit o sota el coixí alterant el descans, contestar notificacions immediatament o seure a taula sense poder prescindir del telèfon són hàbits que ja formen part de les nostres vides.
Són mals hàbits que afecten gran part de la població, per no dir pràcticament tothom: no només joves i adolescents, sinó un col·lectiu ampli de la societat. Cal reflexionar-hi.
Però més enllà d’aquest fet, vull incidir en les noves malalties de l’era digital.
L’excés d’ús del mòbil no només causa accidents, sinó que també ens aïlla del món i comporta riscos reals per a la salut, com les noves patologies físiques i psicològiques que han sorgit els darrers temps.
La dependència digital està relacionada amb l’ansietat, l’insomni i la disminució de la capacitat de concentració, especialment en adolescents, que poden sentir que “es perden alguna cosa” si no miren constantment el mòbil.
En l’àmbit físic, proliferen problemes com la tendinitis de polze, anomenada també polze de mòbil, i el dolor cervical crònic. També es pateix de fatiga ocular digital, amb sequedat i visió borrosa.
Però voldria incidir especialment en la síndrome del text neck o coll de text, com una de les patologies més preocupants. Aquesta apareix per la posició sostinguda de flexió del cap mentre es mira el telèfon. El pes del cap, que en posició neutra és d’uns 5 Kg, pot multiplicar-se per quatre en inclinar-lo 45 graus. Les conseqüències són dolor cervical, rigidesa muscular, mal de cap i, a llarg termini, desgast de les vèrtebres cervicals. Aquest darrer és el problema principal.
Els experts recomanen mesures senzilles, però efectives, per evitar aquest dolor, com mirar endavant mentre es camina i reservar el mòbil per a aturades segures.
També és important mantenir el dispositiu a l’alçada dels ulls per evitar flexionar excessivament el coll, i fer pauses i estiraments si s’utilitza el telèfon durant estones prolongades.
Establir horaris lliures de pantalles per afavorir el descans i la desconnexió mental és prioritari.
Sabem que la tecnologia ha arribat per quedar-se, però això no vol dir que haguem d’acceptar-ne les conseqüències negatives.
Cal un canvi cultural, els joves necessiten referents adults que també desconnectin i donin exemple
Les escoles i les famílies han d’establir moments i espais lliures de pantalles; també és important fer campanyes, com la impulsada pel Ministeri de Salut, “Pantalles amb seny”. Ara bé, la solució no passa només per campanyes institucionals sinó per un canvi cultural.
Els joves necessiten referents adults que també desconnectin i donin exemple. Tots i sense excepció necessitem recordar que cap notificació rebuda al mòbil val més que la nostra salut i seguretat.
L’objectiu no és demonitzar la tecnologia, sinó recuperar l’equilibri. Igual que vam aprendre a posar-nos el cinturó de seguretat, ara toca aprendre a utilitzar el mòbil de manera segura i conscient.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 26 de setembre del 2025.
