Després d’anys de treball, també de reivindicacions per part de totes les entitats que representen les persones amb discapacitat, la Llei d’accessibilitat universal ja és una realitat. Ahir es va aprovar al Consell General, un gest que representa un pas ferm cap a una Andorra més justa i més inclusiva.
La Llei d’accessibilitat universal neix d’una encomana de la llei del 2017 per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 2006. Però també és el reflex d’una societat que vol avançar, que no accepta la discriminació ni l’exclusió, i que entén que la diversitat és una riquesa, no un inconvenient. També és un compromís clar i decidit amb els drets de totes les persones que viuen al nostre país, especialment aquelles que durant temps han viscut amb barreres físiques, comunicatives, sensorials i cognitives que encara persisteixen, les quals han limitat la seva plena participació en la societat.
La llei és el reflex d’una societat que vol avançar, que no accepta la discriminació ni l’exclusió, i que entén que la diversitat és una riquesa, no un inconvenient
Pensant en totes elles, s’estableix un marc normatiu sòlid i clar sobre accessibilitat en tots els àmbits: urbanisme, transport, educació, esport, comunicació o cultura. En definitiva, en el nostre dia a dia.
A més, la llei també garanteix l’accés a la igualtat d’oportunitats, establint els fonaments perquè tota persona, independentment de les seves capacitats, pugui viure de manera autònoma i participar amb més facilitats en la vida comunitària.
La protecció dels drets de totes les persones, la garantia de tenir uns espais accessibles i l’accés igualitari a la comunitat queden definits als diferents articles de la llei, des d’una voluntat clara de no generar conflictes, traves burocràtiques ni bloqueig. Hem aconseguit, per tant, una llei justa i equilibrada.
Per què menciono el concepte equilibri? Ho respondré amb exemples. Tots coneixem algú amb mobilitat reduïda que no pot entrar en una botiga, o una persona amb problemes de visió que no pot llegir una carta. Però també tots coneixem aquell establiment de dimensions reduïdes, amb dècades d’història, ubicat en un edifici antic on literalment no hi ha espai físic per fer segons quines adaptacions.
Ens podem trobar situacions, per tant, en què l’adaptació total no és viable per raons tècniques o econòmiques. I és aquí on la llei proposa, sempre que es pugui, procediments d’avaluació i d’admissió de solucions alternatives. Es preserva en tot moment l’objectiu final d’incloure, no d’excloure.
Aquest és l’equilibri al qual em refereixo. Per una banda, la defensa ferma del dret a l’accessibilitat amb el desplegament de plans d’accessibilitat per part dels titulars d’un servei públic o d’ús públic, que seran d’implementació gradual, per facilitar una transició ordenada i sostenible cap a l’accessibilitat universal. Però, per l’altra, acompanyant-ho de sentit comú.
Així mateix, la llei també estableix que el Govern haurà de tirar endavant un programa d’incentius i ajuts per col·laborar en el finançament de les actuacions que es desprenguin dels plans d’accessibilitat.
En qualsevol cas, i tal com ja vaig defensar ahir al ple, l’aprovació d’aquesta llei és un bon començament, però no el final. Ara toca desplegar-la amb responsabilitat, entre tots els actors implicats.
Estic convençuda que Andorra estarà a l’altura dels valors que proclama i que avançarem cap a una societat més inclusiva i cohesionada.
Article de la consellera general Demòcrata Carol Puig, publicat al BonDia el 14 de novembre del 2025.
