El Consell General ha rebutjat aquest dijous les esmenes a la totalitat presentades pels Grups de Concòrdia i Socialdemòcrata al Projecte de llei del pressupost per a l’exercici del 2026. “Votem en contra perquè no compartim els seus raonaments, ni de fons ni de forma, i perquè estem plenament convençuts que aquest és el millor pressupost per Andorra i el que millor respon a les necessitats de la ciutadania“, ha defensat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, durant la seva intervenció. Aquest pressupost “inverteix de manera coherent i raonada, per fer créixer el país i acompanyar la població, i tot això mentre es redueix el deute (16 punts en quatre anys, i amb la previsió de seguir-lo reduint els vinents) i mostrant, a ulls internacionals, una posició sòlida de les finances públiques“, ha afegit Jordana.
Pel que fa a aquestes inversions, suposen un rècord pel que fa a la quantia i atenen “les necessitats actuals i futures del país“, ha manifestat el president del Grup Demòcrata. Ha ressaltat els 15 milions per a la desviació de la Massana i Ordino; els 13,5 milions per a la desviació de Sant Julià; els 21 milions per habitatge (comptant els ajuts a la població i els programes per incentivar la compra); els 11,7 milions per garantir el transport públic gratuït; els 3,9 milions per ampliar la Universitat d’Andorra; els 23 milions per a programes de digitalització i els 8,5 per a innovació.
També ha volgut mencionar, pel que fa a les transferències i, molt “especialment, els gairebé 120 milions d’euros per a la nostra salut, entre transferències a la CASS i al SAAS” o els 43,7 milions per a l’Escola Andorrana.
Rebutjades les esmenes a la totalitat de l’oposició, perquè el pressupost pel 2026 “dona resposta a les necessitats de present i futures de la ciutadania”
En xifres globals, el pressupost preveu uns ingressos de 710 milions (el que suposa un increment del 12% respecte a l’any passat, però s’ha calculat des d’una perspectiva prudent partint de la liquidació final de l’any) i unes despeses de 750, el que suposa un dèficit de 39,8 milions. “Ens hem d’alarmar? La resposta és no”, ha interpel·lat Jordana, i ho ha demostrat en xifres. Els darrers pressupostos preveien dèficit i han acabat amb superàvit: sense anar més enllà, el d’aquest 2025 preveia un dèficit de 34 milions i de moment la previsió és tancar-lo amb un superàvit de 20 milions. “Tot això havent executat i liquidat els grans compromisos contrets”, ha afegit Jordana.
Per tot plegat, i perquè es tracta d’un pressupost “destinat a acompanyar el dia a dia de la ciutadania en pilars bàsics: salut, educació, habitatge, poder adquisitiu i seguretat“, sumat a què “consolida les bases de creixement futur en infraestructures, digitalització i innovació“, “diem no a les esmenes a la totalitat de l’oposició i sí a aquest pressupost per al 2026”, ha conclòs el president del Grup Demòcrata.
Modificacions a la Regla d’Or
També en la sessió d’aquest dijous, s’ha aprovat la presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, entrada pels grups de Demòcrates i de Ciutadans Compromesos, mentre que s’ha rebutjat la presa en consideració de la proposició de llei de Concòrdia que pretenia modificar la mateixa llei. El motiu de la votació contrària a aquesta segona proposta és que el text presentat per la majoria és més ampli, precís, tècnic i, en definitiva, més ben treballat. El president del Grup Demòcrata Jordi Jordana ha donat, durant la seva intervenció, els arguments per demostrar-ho.
En primer lloc, la proposició de llei és un compromís contret pels grups de la majoria, per adaptar la Regla d’Or a l’evolució dels paràmetres econòmics i financers, d’Andorra i també internacionals, de manera que es puguin deixar d’incomplir dos dels paràmetres fixats: el de la despesa corrent -no pot superar la taxa de creixement del producte interior brut anual-, i el del pes de la tributació directa –que no pot superar el 40% de la recaptació total d’impostos directes i indirectes. En qualsevol cas, les modificacions s’han previst “conservant l’esperit original de la llei pel que fa a la disciplina pressupostària i sostenibilitat de les finances públiques, amb estabilitat pressupostària i fiscal“, ha recalcat Jordana. Paral·lelament, la proposició de llei inclou també “modificacions de més calat i ambicioses, amb relació a la limitació dels nivells d’endeutament públic“.
En aquest darrer punt, una de les modificacions aplica una reducció gradual de la ràtio màxima d’endeutament permès, tant de l’Administració pública com de la general, per passar del 55% i 40% màxim del PIB anual actual, al 35% i al 25% respectivament, el 2045.
Pel que fa a la despesa màxima permesa, la qual actualment no pot tenir un dèficit superior a l’1% del PIB, s’introdueixen excepcions quan l’economia entra en situació de recessió tècnica. Amb relació a la despesa corrent, s’estableix una flexibilització: es podrà créixer per sobre del PIB, però sempre que la inversió real no estigui per sota de l’impost mitjà liquidat els últims 5 anys.
Finalment, amb relació al paràmetre del pes sobre la imposició directa i, “davant la impossibilitat objectiva d’aquesta regla” per l’increment considerable de la imposició, se substitueix la regla actual: amb la nova llei cada iniciativa legislativa que contingui normes tributàries haurà d’anar acompanyada d’un informe d’impacte sobre la pressió fiscal.
