Més de 130 persones han assistit aquest dissabte, al llarg de tot el matí, al 10è Congrés Ordinari de Demòcrates, mostra de la força i múscul del partit central d’Andorra des de la seva fundació, fa 14 anys. DA compta des d’aquest Congrés amb una nova Executiva -aprovada per la militància-, encapçalada per Ladislau Baró, el nou president en substitució de Xavier Espot (que ha liderat el partit els darrers quatre anys). L’acompanyaran en aquesta nova etapa Guillem Casal com a secretari general (substituint Vicenç Mateu) i Maria Martisella com a secretària d’organització (substituint Ester Vilarrubla). El canvi mostra un gest de renovació a Demòcrates, però sent fidels a “la genètica” del partit, tal com ha destacat Baró. També des de la defensa de l’ideari “centrista i reformista” que ha definit el partit des de la seva creació.
La nova Executiva també compta amb una barreja de continuïtat i noves cares a la resta de càrrecs. Sandra Codina manté la vicepresidència, mentre que Meritxell López, fins ara tresorera, ocuparà la segona. Ara la tresoreria recau en Erica Armengol. Manel Amorim continuarà sent el secretari de comunicació, Helena Mas ocuparà la secretaria de relacions internacionals i Mariona Cadena la d’igualtat. Un nou càrrec que es crea a l’Executiva, símbol del compromís de DA amb la igualtat de gènere i la igualtat d’oportunitats.
Finalment, Mònica Bonell serà la representant del Govern a l’Executiva, Carles Ensenyat el del Grup Parlamentari Demòcrata, Adrià Palmitjavila el de la Secció Jove i Jordi Alcobé el dels comuns.
Intervencions que confirmen la solidesa del partit
En l’inici del Congres, Vicenç Mateu, secretari general sortint de DA, ha defensat que, en l’actualitat, Andorra “està en les millors mans que pot estar: Demòcrates“. També s’ha referit a la renovació de l’Executiva, com una decisió “per encarar amb força el darrer tram de la legislatura, amb compromís i pragmatisme amb el que el país necessita en cada moment”.
Per la seva part, i ja com a nou president, Ladislau Baró ha agraït la feina feta per l’anterior Executiva i el seu treball des de la centralitat, per fer de Demòcrates el partit “decisiu” del país. “Aquest posicionament ens ha permès fer política de la fina, també trobar equillibris que en aparença semblava que no hi eren“, ha afegit. Baró s’ha compromès a seguir “aglutinant sense perdre coherència“, preservant “la definició programàtica” de DA. També ha garantit que el partit no es troba en un escenari preelectoral, per això des de la nova Executiva se centraran a desplegar els “eixos programàtics” de la legislatura. Ara bé, també es començaran a treballar “eventuals aspectes més estratègics, des del punt de vista del diàleg amb altres forces polítiques. Sense pressa, però sense pausa”, ha garantit.
El Congrés s’ha tancat amb les paraules del cap de Govern i ja president sortint del partit: Xavier Espot. Ha remarcat que DA “continua sent la millor opció” per a Andorra. “No només per l’equip de persones que a partir d’ara estaran al capdavant, sinó perquè hem demostrat que hem sabut trobar la resposta adequada per a les grans qüestions del país en cada moment“. Espot ha garantit que, davant els qui “esprinten” per la cursa electoral, no hi ha previst cap avançament electoral ni tampoc hi ha definit cap candidat per a Demòcrates. “El candidat de DA continuarà durant un temps llarg sense resoldre’s, perquè aquesta no és la prioritat ara mateix. La prioritat avui és donar nous horitzons al projecte de centre reformista que DA representa“, ha manifestat.
Espot ha finalitzat la seva intervenció argumentant que, en un projecte polític, “les persones passem, el projecte de centre reformista que encarna DA es queda; i es queda per servir Andorra, davant del previst, l’imprevist, i fins i tot l’imprevisible“.
Els militants validen les propostes de resolució de les ponències
La protecció de la identitat, la llengua i les institucions; garantir la sostenibilitat de les pensions, especialment pensant en el futur dels joves; controlar el creixement perquè sigui assumible i en equilibri amb la preservació del territori; i apostar per un pla nacional per a la diversificació i la innovació han estat els temes escollits per a les ponències del Congrés. Temes que preocupen i ocupen Demòcrates, així com les administracions que encapçala al país. Totes elles han estat aprovades per la militància.
Mònica Bonell ha estat l’encarregada de fer la primera ponència, sota el títol de ‘Protegir la nostra identitat, cultura i patrimoni‘. Bonell ha fet una reivindicació de la història d’Andorra i com s’ha construït un relat que defineix l’actual identitat del país. Passant per la llengua, el patrimoni natural i cultural, l’acollida dels nouvinguts, les candidatures de la UNESCO per donar visibilitat internacional a la riquesa d’Andorra, la gastronomia i els productes locals. “Tots els elements exposats contribueixen a construir el nostre relat nacional. Perquè la identitat és un concepte viu, que pren forma i evoluciona. Cap a on volem que ho faci, és responsabilitat nostra”, ha manifestat Bonell. D’entre les propostes de resolució, s’ha encomanat el Govern que asseguri el nombre de docents als Centres d’ensenyament del català, avanci en el futur Museu Nacional i que conclogui la candidatura a la UNESCO dels Testimonis Materials de la Construcció del Coprincipat.
El Congrés aprova les 4 ponències, amb encomanes per assegurar un creixement assumible, garantir les pensions, protegir la identitat d’Andorra i apostar per la innovació
La segona ponència l’ha fet Manel Amorim, en nom de la Secció Jove del partit, i titulada ‘Sostenibilitat del Fons de Reserva de Jubilació. Un compromís per garantir el futur dels que avui som joves‘. Amorim ha exposat que l’actual sistema de pensions presenta signes d’esgotament a mitjà termini, per factors com l’augment de l’esperança de vida, la disminució de les taxes de natalitat o la incorporació tardana al mercat laboral dels joves. Amorim ha parlat de mesures necessàries paramètriques, com allargar l’edat de jubilació o un increment gradual de les cotitzacions. Però, cal anar més enllà: “que una part de la cotització vagi al nostre nom en comptes d’anar al fons comú”, és a dir, un nou pilar basat en un sistema de capitalització. Amb relació a les propostes de resolució aprovades, van encarades al Grup Parlamentari Demòcrata, que és qui està treballant la reforma de les pensions. En aquest sentit, s’encomana a què treballin fermament aquesta reforma, aportant un sistema mixt que incorpori un nou pilar de capitalització. En paral·lel, que s’estudiïn mesures d’acompanyament a la ciutadania, de reciclatge laboral i de cultura de l’estalvi que facilitin l’adaptació a un nou sistema.
Anant a la tercera ponència, a càrrec de Jordi Serracanta, s’ha centrat en el nou ‘Pla nacional per a la innovació i la diversificació‘, amb l’objectiu de “diversificar l’economia, convertint Andorra en un ecosistema d’innovació tecnològica i social“. Aquest pla ha de fomentar la creació i atracció de talent i coneixement; activar el teixit productiu; i prioritzar tres àmbits d’hiperespecialització: tecnologia per a la vida i la salut, esports i natura com a laboratoris d’innovació, i construcció sostenible. Finalment, i pel que fa a les propostes de resolució, s’ha encomanat el Govern a desplegar aquest Pla en els terminis més breus possibles, que garanteixi que d’aquí a 10 anys el 7-8% del pressupost de l’Estat es destini a innovació, i que estudiï nous incentius fiscals per a empreses emergents, investigadors i emprenedors que aportin valor afegit i s’alineïn amb el model de diversificació econòmica d’Andorra.
Finalment, la tercera ponència -la que més debat ha generat-, s’ha centrat en el ‘Creixement assumible‘, i ha anat a càrrec de Berna Coma. Ha fet un repàs de la situació del país des de l’obertura econòmica i, especialment, després de la Covid, en què “Andorra ha experimentat un creixement accelerat en l’àmbit econòmic, urbanístic i poblacional. El país s’ha convertit en un lloc atractiu per residir-hi, tant per la seva fiscalitat com per la seva qualitat de vida i seguretat”.
Coma ha ressaltat les mesures fetes per fer front a aquest context, com la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge (del març d’aquest any), la Llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible (ara al Consell General), la Comissió d’estudi per a la modificació de la LOGTU, els estudis de capacitat de càrrega turística, les ajudes per preservar el sector primari o la protecció del 30% del territori amb la creació d’un parc natural d’Ordino i Canillo. Per tot plegat, les propostes de resolució s’han focalitzat en treballar perquè l’estudi de capacitat de càrrega nacional esdevingui un instrument de planificació que permeti modular el creixement d’una manera responsable, que se segueixi apostant pel sector primari, i que s’estudiï la creació de nous parcs naturals.
Totes les fotos del Congrés aquí
