El cap de Govern, Xavier Espot, ha reiterat el compromís “inamovible“, fixat per Demòcrates des de fa vuit anys, de convocar un referèndum sobre l’Acord d’Associació un cop sigui ratificat pel Parlament Europeu, i sempre abans que arribi al Consell General per ser ratificat. És a dir, la ciutadania té i continuarà tenint la clau de volta sobre l’acord, i aquest mai entrarà en vigor si el referèndum surt negatiu. Els tempos segueixen impertorbables al que s’ha dit des del minut 1: les properes setmanes Andorra i la Comissió Europea signaran l’acord, un aspecte “purament formal”, seguidament s’enviarà al Parlament Europeu perquè el ratifiqui, i serà en aquest punt que el Govern convocarà el referèndum.
Així ho ha explicat Espot durant l’entrevista que li ha fet Gabriel Fernàndez al programa d’RNA ‘Avui serà un bon dia‘, la qual ha estrenat la temporada radiofònica. Sense marxar de la qüestió de l’acord, el cap de Govern ha lamentat els “interessos espuris i ocults“, que tenen alguns dels ferms detractors “Els qui diuen que és tan nefast i dolent, per què tenen tanta pressa per fer el referèndum?“, ha qüestionat, tenint en compte que abans del referèndum mai entrarà en vigor. En aquest sentit, ha garantit que des del Govern i DA “no enganyem, perquè sempre hem dit el mateix” pel que fa al referèndum. Per això, “potser els qui tenen interessos espuris són els qui reclamen el referèndum i tan en contra estan de l’acord, potser per ells és la forma de desprestigiar el Govern“.
Dir que es pot renegociar l’Acord és fer volar coloms i generar expectatives a la ciutadania que no són certes
Espot ha plantejat que els qui haurien de tenir més pressa perquè es fes el referèndum són els “molts ciutadans d’Andorra que estan a favor de l’acord”, els que “estan esperant perquè els seus fills no hagin de fer cua per treballar i estudiar a un país comunitari, o esperant per internacionalitzar la seva empresa des d’Andorra, o esperant per no moure la seva seu social d’Andorra perquè poden formar part del mercat interior europeu”, però són “més silenciosos, fins i tot alguns més educats”, que els que el critiquen constantment.
A la vegada, s’ha mostrat molt crític amb els qui asseguren, com Concòrdia, que si governen aniran a Brussel·les a renegociar l’acord d’associació: “no creuen que això és mentir? Això és fer volar coloms i generar expectatives a la ciutadania que no són certes“, ha plantejat.
Pel que fa als tempos, el líder Demòcrata ha reconegut que hi ha possibilitats que el Parlament Europeu ratifiqui l’acord a principis d’any, en un moment en què Andorra estigui ja en escenari electoral. Si és així, “no barrejarem naps amb cols” amb una qüestió tan “substancial”, i el referèndum es deixarà per a la propera legislatura: “podem esperar sis mesos més, si hem esperat 10 anys”.
Escalé i Montaner no estan preparats per governar
Ja fora la qüestió europea, Espot ha parlat també de les properes eleccions generals. Ha garantit la seva voluntat d’acabar la legislatura i de no convocar eleccions abans que s’hagi aprovat el pressupost -perquè el país tingui límits de despesa i ingressos degudament establerts per aplicar polítiques públiques-, ni tampoc abans de concretar els grans projectes d’aquesta legislatura que s’ha marcat DA. L’escenari es mourà entre el febrer i principis d’abril, mai més tard.
En qualsevol cas, ha avisat que la manca d’experiència en l’àmbit del servei públic dels seus adversaris, Cerni Escalé i Carine Montaner, el que confirma que “no estan preparats per governar“. Tampoc tenen, a diferència de DA, “capacitat d’aglutinar i cridar persones preparades al tomb del cap de Govern”. Per això, “no estan preparats per agafar les regnes d’aquest país, i si les acaben agafant, ho patirem“.
Anant ara directament a DA, i més enllà de la cerca del candidat, “l’important és tenir un projecte de persones capacitades i solvents, que continuïn defensant la centralitat política i la necessitat permanent de reformar-nos, perquè Andorra només pot prosperar si està oberta al món sense renunciar a la seva identitat“. Ha opinat que Ladislau Baró seria un bon candidat, “però no és l’únic”, i s’ha mostrat dur amb els qui es declaren candidats tres anys abans de les eleccions, “amb aquesta ambició i ganes de governar costi el que costi“.
Més ajudes a l’habitatge
L’habitatge també ha centrat una bona part de l’entrevista. El cap de Govern ha recordat que gràcies a les decisions preses per l’Executiu, el 70% dels llogaters estan en situació de màxima protecció. També ha reconegut que hi ha una part que no ho està, per exemple els qui es volen emancipar, els que se separen o els que han de marxar del pis un cop entri en vigor la llei de descongelació progressiva dels lloguers, els quals troben “preus desobritats” quan busquen una nova llar. En aquest sentit, els propers dies el Govern tirarà endavant un programa d’ajuts perquè cap família destini més del 30% dels seus ingressos al lloguer, al qual s’hi destinaran vora 6 milions d’euros.
Amb relació al creixement de població que està vivint al país, i tenint en compte totes les mesures adoptades, “si alguna cosa no se’ns pot recriminar és que no hi haguem posat fre, també a l’especulació immobiliària”, malgrat que això hagi suposat tenir detractors entre els mateixos electors de Demòcrates. També ha celebrat que, avui en dia, “tenim molts més instruments per limitar o condicionar els projectes que siguin devoradors de recursos en l’àmbit comercial i poblacional“.
Si alguna cosa no se’ns pot recriminar és que no haguem posat fre al creixement desbocat i a l’especulació immobiliària
En qualsevol cas, ha demanat que no s’estigmatitzi el creixement ni la inversió estrangera, perquè són positius, sempre que es controli, es moderi i es posin topalls. De la mateixa manera, ha qüestionat aquells qui critiquen només els qui venen de fora, i fan “la vista grossa” amb els nacionals: “la reflexió sobre el creixement del nostre país ha d’englobar els qui són d’aquí i els de fora”, ha considerat.
Espot també ha parlat sobre la despenalització de l’avortament. La voluntat és culminar aquest projecte abans que finalitzi la legislatura. El projecte de llei s’entrarà a tràmit parlamentari “quan tinguem absoluta convicció que allò que fem no posa en perill el nostre sistema institucional“.
Finalment, i sobre un dels altres grans projectes pendents, el de la reforma de les pensions, ha deetallat que s’ha avançat -per part del Govern i dels grups de la majoria-, i “tenim molt perfilades les reformes que s’han de portar a terme“. Amb tot, ha deixat a l’aire que es pugui enllestir aquesta legislatura, per la dificultat d’assolir consensos amb la resta de forces polítiques.
Recupera l’entrevista sencera aquí.
