18/02/2018
Un dels plaers d’assisitir a la celebració de la Consorcia es la de retrobar-se amb gent que no veus gairebé durant la resta de l’any, entre ells els amics d’infància que ens vam “criar” al barri antic d’Andorra la Vella.
Llavors et venen imatges del com i, sobretot, d’allà on jugàvem: ho fèiem plegats i al carrer o a la natura. Eren moments de llibertat per anar allà on volíem enmig d’un espai de temps infinit durant el qual perpetuàvem aquells jocs tradicionals, com el cluc e el planta fullat, amb el futbol i altres esports col·lectius que ens animaven a córrer, a grimpar, a riure i, sobretot, a compartir.