L’ansietat és una reacció normal i saludable que s’activa davant un perill o una amenaça. Tots hem patit ansietat en algun moment de la nostra vida, és una emoció que experimentem els humans, però cal tenir en compte que, quan l’ansietat és habitual o ens genera un malestar que afecta en el nostre dia a dia, es pot convertir en trastorn d’ansietat. Els sentiments intensos de temor, preocupació i pànic es tornen incontrolables i recurrents en la vida de les persones que els pateixen.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el trastorn d’ansietat és el principal trastorn mental al món i afecta més de 300 milions de persones. Una dada preocupant que val la pena recordar precisament avui, 10 d’octubre, Dia mundial de la salut mental.
Podem dir que la societat actual pateix força d’ansietat. La vida que portem, no saber parar, voler sempre més i més i no cuidar suficientment la salut del nostre cervell, ens ha portat fins aquí. A aquesta equació cal sumar les noves tecnologies, les quals ens han portat a una reducció de les relacions properes. Els nostres joves i adolescents es comuniquen cada vegada més per les xarxes, deixant de costat, sense adonar-se, el contacte social. I quan el necessiten, els costa molt comunicar-se, expressar els seus sentiments fent ús de les paraules, els gestos i el tacte.
Evidentment, les persones que pateixen trastorns d’ansietat han de buscar l’ajuda d’un especialista per aprendre a gestionar-la i perquè no es converteixi en permanent. Com diu el lema de la campanya impulsada pel ministeri de Salut per aquest 10 d’octubre, la salut mental no pot ser un tema tabú i cal trencar l’estigma, parlar-ne i demanar ajuda si escau.
Però, a més, hi ha altres maneres que poden ajudar a controlar l’ansietat, i precisament tenen a veure amb allunyar-nos d’aquest estil de vida al qual em referia, contrarestar aquesta societat cada vegada més aïllada i deshumanitzada.
Conèixer i practicar petites tècniques per controlar l’estrès i, en conseqüència l’ansietat, és de vital importància. Vull incidir en punts tan significatius i que sovint sembla que oblidem com aprendre a meditar, riure més, practicar exercici relaxant, dormir correctament i, principalment, invertir temps a fomentar les connexions humanes.
És en aquest punt on volia incidir. El contacte físic amb éssers estimats, passar estones amb la gent que és important per a nosaltres, és essencial. Una simple abraçada pot semblar un gest senzill i sovint oblidat, però aquest acte d’afecte té un poder que impacta en la nostra salut emocional i física. Diversos estudis han demostrat que les abraçades tenen beneficis físics reals i mesurables, alliberem oxitocina, una substància química natural que no només enforteix els vincles emocionals amb les altres persones, sinó que també ajuda a reduir els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès.
Una simple abraçada pot semblar un gest senzill i sovint oblidat, però aquest acte d’afecte té un poder que impacta en la nostra salut emocional i física
Les abraçades també juguen un paper crucial en el nostre benestar emocional. En moments de tristesa o ansietat, poden tenir un efecte calmant gairebé immediat. Aquest gest no verbal pot transmetre empatia, suport i comprensió, fins i tot quan les paraules no poden expressar el que sentim.
També fomenten un sentiment de seguretat i pertinença, especialment en moments difícils, una abraçada pot recordar-nos que no estem sols, que hi ha persones que ens cuiden i ens donen suport. Aquesta sensació de connexió i intimitat és vital per combatre la solitud, una de les principals causes d’angoixa en la societat moderna.
És un petit gest, un exemple de molts de connexió social que cada vegada utilitzem menys, en detriment de la connexió digital.
En un món on estem més interconnectats que mai, però també sembla que més allunyats i aïllats que mai, les abraçades, el contacte humà, les paraules properes, ens poden ajudar; ens recorden que no estem sols, ens demostren afecte i connexió humana.
Article de la consellera general Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 10 d’octubre del 2024.
