Actualment, el projecte de l’Acord d’associació es troba en fase d’anàlisi. Un cop tancades les negociacions, el desembre del 2023, restem amatents al pronunciament del Consell de la Unió Europea sobre si l’acord és mixt o no. La decisió arribarà els pròxims mesos.
Aquest procés d’espera és idoni per poder informar-nos sobre tot el que es vincula amb l’acord i com influirà en el nostre dia a dia. Ho podem fer a través dels canals oficials, com la pàgina web www.andorraue.ad o les xarxes socials sota el mateix nom. També trobarem informació en múltiples plataformes, que hem d’aprofitar per construir el nostre propi relat fonamentat sobre l’Acord.
Animo la ciutadania que no tingui por de consultar, demanar informació, així com a resoldre dubtes individuals, a través de la interacció constant que ens ofereix la Secretaria d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea.
Per què refermo tot això? Ho faig després de veure l’anàlisi publicada a finals de gener pel think tank UK in a Changing Europe, de Redfield and Wilton (www.ukandeu.ac.uk/five-years-on-why-have-public-attitudes-to-brexit-changed/). Signada pel professor John Curtice, avalua les tendències de vot pràcticament 9 anys després del referèndum i 5 després que el Regne Unit sortís de la Unió Europea. Inevitablement, em porta a pensar en la nostra situació actual i el referèndum que es tirarà endavant quan se sàpiga la naturalesa de l’acord.
Tal com es desprèn de l’estudi, i comparant-lo amb els resultats de les votacions del 2016, el balanç de l’opinió pública ha canviat notablement.
Avui, el 57% dels enquestats votarien per tornar a la UE, mentre que el 43% se’n mantindria fora, quan el 2016 tenien majoria, amb un 51,9%. Però la dada més rellevant, al meu entendre, és que en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys que llavors no van votar, el 60% votaria per tornar-hi.
No entrarem a dir si el Brexit ha estat positiu o negatiu per al Regne Unit, evidentment no ens concerneix, però els resultats de l’enquesta sí que ens porten a reflexionar sobre alguns aspectes.
En primer lloc, la importància de prendre la decisió de vot amb ampli coneixement de causa, sabent quines implicacions, positives i negatives, i impactes té. En aquest punt és comprensible que la ciutadania ara mateix tingui dubtes al respecte, perquè el bombardeig d’informació, a banda i banda, és constant.
Per tant, és essencial conèixer bé el contingut de l’Acord per poder decidir amb una opinió fonamentada i no penedir-se més endavant del vot, sigui quin sigui.
És essencial conèixer bé el contingut de l’Acord per poder decidir amb una opinió fonamentada i no penedir-se més endavant del vot
En segon lloc, m’ha cridat gratament l’atenció la dada de l’estudi que precisa que el 60% dels joves d’entre 18 i 24 anys votaria per tornar a la UE. És a dir, el segment de menys edat és el més proactiu pel que fa a l’obertura amb l’exterior. Crec que s’ha de tenir en compte també a l’hora de definir el nostre vot, pensant en els beneficis dels qui estan cridats a tirar endavant el país, alguns dels quals encara no tindran l’edat per votar quan se celebri el referèndum.
En el cas d’Andorra, l’Acord d’associació obre oportunitats als joves tant pel que fa a la mobilitat laboral o formativa, com pel fet de poder esdevenir un ciutadà més de la UE, amb els mateixos avantatges.
Tal com ens recorden sovint els qui han tingut la responsabilitat de negociar l’Acord, en tota aquesta equació s’ha de tenir en compte que l’Acord és l’instrument que ens permetrà participar en el mercat interior de la UE, però serem els andorrans qui n’haurem de fer un bon ús, qui portarem el rumb del país. Per tot plegat, demano una reflexió acurada i sense presses, abans de prendre una decisió quan toqui, per evitar més endavant situacions no desitjades.
Animo la ciutadania a ser proactius, interessar-se per la matèria i no conformar-se amb les converses de cafè o la frase incendiària que ens apareix a les xarxes socials, per posar alguns exemples. Crec que hem de ser crítics davant informacions que, tant d’un costat com de l’altre, no són sempre rigoroses i busquen cridar l’atenció, i que fins i tot s’allunyen de la realitat.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma, publicat al BonDia el 13 de febrer del 2025.
