Els dies de confinament ens han permès tornar a sentir, als que vivim en nuclis urbans, que ens trobem a la muntanya. Hem pogut sentir el soroll del riu, dels ocells, les olors, i en definitiva, apreciar la sensació immensa del silenci.
Aquesta ‘nova’ experiència ens demostra que és possible viure d’una altra manera. Amb molta més qualitat. Ens demostra que el soroll i la contaminació no són necessaris ni imprescindibles. I sobretot que són, en gran manera, evitables.
Les fonts de soroll als nuclis urbans són les activitats de construcció i industrials i, sobretot, la circulació de vehicles. Les primeres ja estan limitades i molt controlades per les normatives sectorials però la circulació de vehicles, no. És un àmbit que no ha estat estrictament regulat al nostre país.
Al marge de reglamentacions ambientals exigents, que serien desitjables, la regulació, en bona part, es pot fer a través de normatives comunals i del Codi de Circulació.
El nostre Codi de Circulació es troba actualment en fase de revisió i aquesta s’enllestirà els propers mesos. Perquè des del 1989 han canviat moltes coses i cal adaptar-lo. També a les circumstàncies del post confinament. I crec que hi ha un àmbit en el qual cal provocar canvis importants, pel que fa a la mobilitat dins dels nuclis urbans i interurbans, per reduir soroll, contaminació i cues. Parlo de la regulació de la circulació de bicicletes i dels dispositius de mobilitat personal, inclosos també els ginys elèctrics de tota classe.
En les curtes i mitges distàncies tant les bicis com els dispositius personals són més idonis, econòmics i ecològics que els vehicles tradicionals de combustió. No ocupen espai d’aparcament, el seu consum d’energia és mínim i no són tan contaminants. És per tant necessari que es reguli la seva circulació, per fer fomentar-los però a la vegada fer compatible i segura la circulació de tots: vianants, cotxes, motos, ciclistes, patinets, monocicles…
És necessari que es reguli la circulació de bicicletes i dispositius personals, per fer fomentar-los però a la vegada fer compatible i segura la circulació de tots
En aquest punt els comuns, i sobretot els de la vall central (des de Santa Coloma fins a Escaldes), també hi tenen un paper molt rellevant. Han de crear carrils especials per a la circulació exclusiva de bicis i d’altres dispositius de mobilitat, en la línia del que s’està fent a les grans ciutats europees. Almenys un carril en cada sentit de la marxa i que estigui ubicat en un carrer principal, o secundari amb connexions adjacents al principal. Garantint així la seguretat dels tots. Els vianants, que tindran en exclusiva la voravia, els conductors de motos i cotxes, i també els ciclistes i els usuaris de dispositius de mobilitat personal, que gaudiran d’un espai propi.
Està al nostre abast, per tant, reduir el soroll i la contaminació, però també consolidar un model de convivència pel que fa a una circulació molt més segura per a tots els usuaris de la via pública. I en bona part depèn de les administracions, que han de treballar en aquesta línia. Esperem doncs que aquestes lliçons del confinament ens portin cap a aquesta transformació, que d’altra banda serà inevitable. El futur o serà sostenible o, segurament, no serà.
Article del conseller general del Grup Parlamentari demòcrata, Joan Carles Ramos, publicat el 6 de juny a El Periòdic d’Andorra.
