La setmana passada vam desplaçar-nos a Estrasburg per participar en la Sessió Plenària de primavera de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE). Com a membres de la delegació andorrana, vam poder assistir a diferents debats sobre qüestions d’actualitat que estan impactant políticament i socialment el continent. Van ser debats de profunda anàlisi i reflexió, tenint en compte l’actual període de tensions que viu Europa. Ens agradaria destacar dos en els quals vam poder participar.
El primer és el que va versar sobre la violència i els discursos d’odi contra els líders polítics; i el segon, sobre la promoció i la millora de l’aplicació del Conveni d’Istanbul per prevenir la violència domèstica i de gènere.
De fet, són dos debats que tenen un nexe comú: la defensa dels drets humans en tots els seus vessants, especialment ens referim als drets com a dones polítiques dins la societat per tal de seguir lluitant contra tota forma de discriminació i violència.
Pel que fa al primer debat, vam voler posar de manifest l’actual situació d’afebliment de la confiança cap a les personalitats polítiques i institucions democràtiques que s’està estenent a Europa (ens atreviríem a dir que arreu del món), on es viuen situacions de tensió i de polarització en què, malauradament, sembla que tot s’hi val (odi, amenaces i, fins i tot, violència). A més, aquesta violència afecta de manera més punyent les dones electes i els càrrecs pertanyents a grups minoritaris: massa sovint es converteixen en objectiu d’atacs sexistes, racistes o homòfobs. Per això, vam voler deixar clar la urgència d’actuar per restaurar la confiança en les nostres institucions, enfortir la cultura del diàleg i garantir el respecte per a tothom.
Amb relació al debat sobre com ha evolucionat el Conveni d’Istanbul, deu anys després de la seva entrada en vigor, vam celebrar que s’han fet progressos innegables però, malgrat tot, la violència envers les dones continua sent una realitat inacceptable. Una de cada tres dones n’és víctima al llarg de la seva vida i només una de cada vuit denuncia els fets. Andorra tampoc se n’escapa: l’any passat se’n van registrar 157 víctimes.
Hem d’arribar a una societat on cap dona pateixi violència i vetllar perquè cap dona política ni cap personalitat amb càrrec visqui amb por per exercir la seva feina
Aquestes xifres reflecteixen no només l’actual situació alarmant (les noves tecnologies han contribuït a empitjorar-ho), sinó també la por, l’estigmatització i la manca de confiança de moltes dones per denunciar a la Justícia.
El Conveni d’Istanbul ha permès, com a marc jurídic, que els estats membres avancin cap a reformes legislatives i enforteixin els seus dispositius de protecció vers les víctimes. Andorra n’és un bon exemple i, sense anar més lluny, el Consell General va aprovar fa uns mesos l’aixecament d’una reserva d’esmena del Conveni per garantir la indemnització de les víctimes per part de l’Estat si els agressors no hi poden fer front. Paral·lelament, també hi ha en curs una reforma legislativa del Codi Penal, per integrar millor els delictes relacionats amb les violències sexuals i l’assetjament -inclosos els que es desenvolupen en línia-, i per protegir millor les víctimes, especialment les menors d’edat.
L’objectiu de tots els estats, i així va quedar palès a la Sessió plenària és clar!
Arribar a una societat on cap dona pateixi violència i vetllar perquè cap dona política ni cap personalitat amb càrrec visqui amb por per exercir la seva feina.
L’odi i la violència no han de tenir cabuda en una democràcia.
Article de les conselleres generals del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma i Meritxell Alcobé, publicat al BonDia el 30 d’abril del 2026.
