La finalització de les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea va suposar el tancament d’un capítol intens, iniciat el març del 2015 i que es va allargar fins al desembre de l’any passat. Aquest període va marcar la primera etapa de la cronologia.
Un cop culminat aquest procés, però, quina és la seqüència que li dona continuïtat? Queda camí encara fins que l’acord pugui entrar en vigor i sigui una realitat.
La publicació del text resultant de les negociacions, en anglès, l’abril d’aquest any, va donar el tret de sortida a la segona etapa. La Comissió Europea va traslladar el text negociat als 27 Estats membres (els qui conformen el Consell de la UE) el passat mes de maig.
Aquí va començar el procés d’anàlisi de l’acord per part dels 27 estats, els quals poden aportar-hi canvis, tant de fons com de forma. Si és el primer cas, cal la unanimitat de tots els estats membres per poder canviar el text i, alhora, l’acceptació per part d’Andorra. En el cas que siguin canvis de forma, és a dir, que no afecten el contingut dels compromisos establerts, només cal l’acord entre els serveis jurídics del Consell de la UE i Andorra.
Aquest és el procés en el qual ens trobem actualment, que es preveu que pugui finalitzar abans d’acabar l’any. A data d’avui, tots els canvis que s’han aportat són, afortunadament, de forma. No s’ha modificat res de contingut, el que demostra que s’ha negociat i tancat un acord que satisfà les dues parts.
En paral·lel a aquesta avaluació, s’està efectuant per part de la UE la traducció del text a les seves 24 llengües oficials. Aquí li sumem el català, la traducció de la qual s’està fent des del Govern. Tot plegat també estarà enllestit abans d’acabar l’any en curs.
Hi ha, com també s’ha explicat en nombroses ocasions, un tercer procés obert: el Consell de la UE ha de determinar si l’acord és mixt, o no. És a dir, si requereix l’aprovació de tots els estats membres –a més del Parlament Europeu– per entrar en vigor, o només la del Parlament Europeu, considerant-se, si fos la segona opció, Exclusiu UE. La decisió es pren sobre criteris tècnics i jurídics i també d’ordre polític.
Quan es prendrà aquesta decisió? S’espera que sigui abans de finals d’any, i és la que marcarà el calendari de la tercera etapa. Si és un acord Exclusiu UE, el Consell de la UE publicarà una Decisió de signatura, un document que autoritza la Comissió Europea a signar l’acord, acció que també haurà de fer Andorra. Aquest acord ja signat -amb els canvis, de forma, introduïts-, ja no patirà modificacions, motiu pel qual es podran iniciar els procediments de ratificació de les dues parts concernides.
El mateix procediment se seguirà en cas que sigui definit com un acord mixt però, en aquest cas, a banda d’enviar-se al Parlament Europeu, també s’envia a tots els parlaments dels Estats membres perquè l’aprovin.
A Andorra, un cop es disposi del text signat, tindrà lloc un referèndum perquè sigui la ciutadania la que dictamini l’acceptació o no de l’acord. Així ho hem cregut convenient des de l’inici per un projecte tan transcendental per al futur del país.
En el cas que el referèndum sigui positiu, el text de l’acord serà tramès al Consell General per a la seva ratificació (caldrà el vot favorable de dues terceres parts de l’arc parlamentari). Si es ratifica, es dipositarà el document al Consell de la UE perquè pugui entrar en vigor.
Explicat el context, ens demanem: quan se celebrarà el referèndum? Dependrà de la decisió del Consell de la UE sobre la naturalesa de l’acord. Si no es considera mixt, tot apunta que tindrà lloc a mitjans de l’any vinent. En canvi, si es considera mixt, es podria posposar a l’espera que membres del Parlament Europeu i alguns estats membres es pronunciïn sobre la seva decisió. En qualsevol cas, i això és important de remarcar, la Llei andorrana de Tractats internacionals no permet l’aplicació provisional de l’acord.
Ja per finalitzar, una pregunta que ens fem molts i que, malgrat no té una resposta rotunda, sí que té precedents. En cas que l’acord sigui mixt, què passa si un Estat membre no l’aprova? Hi ha alguns casos en acords d’associació anteriors. En tots ells s’ha resolt per la via política, sense haver resultat en cap cas una situació de bloqueig.
Amb tot, estem segurs que, com deia a l’inici, l’acord assolit, fruit de vuit anys de denses negociacions, acostaments i també cessions per part de les dues parts, beneficia els interessos d’Andorra i superarà els tràmits restants sense patir canvis en el seu contingut. D’aquesta manera la ciutadania, arribat el moment, podrà decidir sobre quines relacions vol tenir amb Europa en el present i futur pròxim.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Berna Coma, publicat al BonDia el 7 de novembre del 2024.
