La setmana passada (del 26 al 29 de gener), la delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE), vam participar en la Sessió Plenària d’hivern celebrada a Estrasburg. La sessió va estar marcada per l’elecció de la nova presidenta de l’APCE, l’austríaca Petra Bayr, així com pels debats orientats als principals conflictes geopolítics actuals: la salvaguarda del sistema de justícia internacional, els conflictes geopolítics a Gaza, la guerra d’Ucraïna i les amenaces a l’ordre internacional, com el cas de Groenlàndia.
En el marc d’aquesta sessió, com a membres de la delegació andorrana, vam intervenir en dos debats centrals: un sobre democràcia i joventut, i un altre sobre educació inclusiva i participativa. Dos àmbits estretament vinculats, que comparteixen un objectiu comú: enfortir les nostres democràcies, tant a través d’una educació que fomenti la participació i la inclusió, com mitjançant una implicació real dels joves en la vida pública.
Pel que fa al debat sobre l’educació, vam defensar la socialització a l’escola com a fonament d’una educació inclusiva, participativa i democràtica. Abans de ser ciutadans amb dret a vot, els alumnes descobreixen a l’escola què significa formar part d’una societat plural. En aquest sentit, l’escola és molt més que un lloc de transmissió de coneixements: és el primer espai d’aprenentatge sobre democràcia.
A Andorra, la socialització constitueix un element central en el desenvolupament dels infants i joves. El nostre país és també un exemple de diversitat cultural i lingüística, amb tres sistemes educatius públics i de qualitat que conviuen i reflecteixen la riquesa multicultural de la nostra societat. Aquesta pluralitat és una fortalesa i un actiu clau per a l’educació dels nostres joves.
Una educació inclusiva és aquella que no deixa ningú enrere: no estigmatitza ni segrega, sinó que crea oportunitats i permet a cada alumne desenvolupar plenament el seu potencial.
Pel que fa al debat sobre democràcia i joventut, vam defensar a la Cambra la necessitat que els joves participin de manera real i estructurada en la presa de decisions públiques, com a veritables actors de la governança democràtica. Malgrat alguns avenços, la participació dels joves a Europa continua sent desigual i sovint insuficient, i molts joves encara se senten poc representats per les seves institucions.
Els parlaments tenen un paper central, especialment a l’hora d’institucionalitzar la participació dels joves
En aquest context, els parlaments tenen un paper central, especialment a l’hora d’institucionalitzar la participació dels joves, integrar de manera sistemàtica la seva perspectiva en la legislació i crear espais de diàleg que perdurin en el temps. A Andorra ja existeixen iniciatives concretes en aquest sentit, com els Consells dels infants a les escoles de primària de les set parròquies, i el Consell dels joves en l’ensenyament secundari, que té lloc al Consell General.
D’altra banda, el Consell General, amb el suport de la delegació andorrana a l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), ha fomentat la participació dels joves en debats sobre qüestions clau com l’habitatge, la innovació tecnològica o la transició energètica.
També és destacable el rol del Fòrum de la Joventut d’Andorra i el de les seccions joves dels partits polítics.
Tot i els progressos assolits, encara queda camí per recórrer. Hem de tenir clar que els joves no són només els ciutadans de demà, sinó actors de la democràcia avui.
Per totes aquestes raons, defensar una educació inclusiva i unes institucions obertes als joves és defensar els valors fonamentals del Consell d’Europa: la democràcia, els drets humans i l’Estat de dret. És treballar per una Europa més justa, més solidària i més humana.
Article de les conselleres generals Demòcrates Berna Coma i Meritxell Alcobé, publicat al BonDia el 5 de febrer del 2026.
