Articles d'opinióMaria Martisella

Desconnexió amb matisos

La Llei 16/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per fer front a la pandèmia, aprovada pel Consell General el passat 4 de desembre, va garantir al teixit empresarial la possibilitat de seguir acollint-se, fins al 30 de juny, a les Suspensions Temporals del Contracte de Treball o a les Reduccions de la Jornada Laboral. Aquestes dues figures, més popularment conegudes com a ERTO, es van crear a l’inici de la pandèmia per estar al costat de les empreses i dels seus treballadors, mitigar els estralls econòmics i connectar el teixit empresarial a una injecció econòmica que permetés mantenir-lo viu fins a l’inici de la recuperació.

El temps ha passat de pressa i ens hem aproximat al termini de finalització dels ERTO. Era el moment d’iniciar el debat sobre si calia mantenir-los un temps més, o si la situació econòmica era ja propera a la normalitat i no eren necessaris.

No puc negar que vam tenir un ampli debat sobre quin era el camí a seguir. Calia una desconnexió total dels ERTO? Calia deixar que el mercat es tornés a regular per si sol? O, per al contrari, calia allargar la llei vigent? Calia tenir treballadors en ERTO tot i que l’activitat està reprenent el seu curs i hi ha sectors que ja tornen a facturar com habitualment?

Vam optar per decantar-nos per la primera opció. Però amb matisos, perquè desendollar del tot i passar pàgina a mesos d’ERTO no era just, fins i tot era perillós, per a aquelles empreses que encara estan patint de manera molt directa els estralls d’aquesta crisi sanitària.

Desendollar del tot i passar pàgina a mesos d’ERTO no era just, fins i tot era perillós, per a aquelles empreses que encara estan patint de manera molt directa els estralls d’aquesta crisi

Així, la nova Llei de mesures excepcionals i urgents, que vam aprovar dijous passat amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris, allarga la possibilitat d’acollir-se als ERTO per a dos supòsits molt concrets i necessaris. Per una banda, aquells negocis tancats de manera obligatòria per decret de Govern. Per altra, aquells afectats per impediments que impacten negativament el normal desenvolupament de la seva activitat principal.

Sempre hem defensat que les lleis d’acompanyament vinculades a la pandèmia han de basar-se en els principis de justícia, equitat i responsabilitat, ja que les arques de l’Estat no són il·limitades. Tenint en compte la bona evolució de les dades sanitàries, que la campanya de vacunació ha agafat velocitat de creuer i que ja no hi ha restriccions de mobilitat a banda i banda del nostre país, limitar els ERTO a uns supòsits molt concrets fins que acabi aquest 2021 és l’acció que millor assoleix aquests tres conceptes.

Ara bé, som conscients que aquest darrer any ha estat molt dur i que empreses, autònoms i ciutadans han hagut de fer front a situacions molt delicades. És per això que hem emplaçat el Govern a definir un pla d’acompanyament per a aquells sectors que no són objecte d’aquesta llei, però que en un moment puntual poden necessitar d’ajudes públiques.

Hem emplaçat el Govern a definir un pla d’acompanyament per a aquells sectors que no són objecte d’aquesta llei, però que en un moment puntual poden necessitar d’ajudes públiques

Tant de bo la situació segueixi el camí que ja fa setmanes que hem agafat, l’estiu torni a omplir de turistes les nostres botigues i muntanyes, es vagin reduint les mesures extraordinàries de contenció del virus i siguin poques les empreses i autònoms que necessitin aquest pla d’acompanyament. Significarà, també, que la llei aprovada dijous de mesures excepcionals i urgents per la Covid-19 serà la darrera que hàgim de sotmetre al ple del Consell.

 

Article de la consellera general Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 19 de juny del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Maria Martisella

Articles relacionats

Acord pioner de joventut
Carles Torralba
Menys por, més socialització
Menú