L’economia andorrana ha viscut durant dècades d’un model basat en el turisme, el comerç i els serveis financers. Aquest model, si bé ha estat clau per al desenvolupament del país i la prosperitat actual, ja no és suficient per afrontar els grans reptes de l’actualitat. Entre aquests, n’hi ha dos que hauríem de situar al centre del debat nacional: la manca de diversificació econòmica i l’envelliment progressiu de la població.
Les dades són clares: Andorra està envellint. La proporció de persones grans augmenta any rere any, mentre que la taxa de natalitat roman baixa i la població activa no creix al mateix ritme. La piràmide de població s’ha convertit en un rombe, i la tendència és que a poc a poc es vagi convertint en una piràmide invertida. Aquest desequilibri tensiona el sistema de pensions, incrementa la pressió sobre el sistema sanitari, redueix la capacitat d’innovació i adaptació del teixit productiu, així com té efectes sobre les tendències de consum de béns i serveis i, per tant, sobre el model econòmic. En aquest context, confiar únicament en els sectors tradicionals és un risc que no ens podem permetre.
Però el problema va més enllà de l’estructura econòmica. Si no desenvolupem sectors innovadors i no invasius pel territori, que requereixin mà d’obra qualificada, seguirem depenent de mà d’obra poc qualificada, fet que ens situa en un escenari perillós. Per una banda, perquè aquests treballadors seran cada cop més difícils de captar, ja que la competència salarial amb els països de l’entorn és creixent. Per l’altra, perquè en un context global on els fluxos migratoris tendeixen a concentrar-se en sectors no qualificats, això pot portar cap a una tendència de fuga de talent nacional qualificat i atracció de mà d’obra no qualificada. Aquest “intercanvi” de població no és innocu, i és fàcil de preveure que tindria efectes sobre el model econòmic i social d’Andorra.
Tenir un mercat laboral qualificat, amb salaris avantatjosos i visió de créixer, és innegable que dona moviment a l’economia d’Andorra
Per tant, és necessari que les institucions, les empreses i les persones a títol individual apostem per sectors qualificats, amb una visió de país clara: atraure professionals d’alt valor, amb sous més alts, que generen un impacte positiu directe en l’economia local, tant pel que fa a l’oferta de productes o serveis de qualitat del mercat nacional i internacional, com pel que fa a l’augment de la demografia. Tenir un mercat laboral qualificat, amb salaris avantatjosos i visió de créixer, és innegable que dona moviment a l’economia d’Andorra. És una espiral virtuosa que activa el consum intern i l’economia, reforça la cohesió social i té un impacte positiu per les finances públiques. És, al capdavall, una aposta pel futur.
Diversificar l’economia no és una opció ideològica, ni és una qüestió de colors polítics. És una necessitat per avançar i una aposta de progrés. I fer-ho de manera intel·ligent també pot ajudar-nos a combatre l’envelliment: creant llocs de treball d’alt valor afegit, atractius per a joves, i establint sinergies amb territoris veïns que comparteixen reptes similars. Per això, iniciatives com la zona econòmica especial que la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra treballen per desplegar a Organyà, amb vocació de convertir-se en ‘hub’ econòmic entre Andorra, l’Alt Urgell i territoris veïns, són d’especial rellevància per atraure capital estratègic, talent i inversió. A la vegada, l’acord d’associació amb la Unió Europea també facilita l’aposta per la diversificació de l’economia i l’atracció d’empreses d’alt valor afegit.
El futur d’Andorra no es pot construir mirant només enrere. Ens cal visió, valentia i cooperació transfronterera per fer d’aquest país un lloc on valgui la pena viure, treballar i innovar.
Article de la consellera general Demòcrata Meritxell López, publicat al BonDia el 26 de juny del 2025.
