El Grup Parlamentari Demòcrata ha presentat aquest dimecres en roda de premsa la Proposició de llei del registre de la propietat, un text de 144 articles i una desena de disposicions finals, que té com a principal objectiu “dotar de major seguretat jurídica les transaccions immobiliàries” que es fan a Andorra, a través d’un registre nacional i únic on s’inscriuran els béns immobles, així com les càrregues i els gravàmens que tenen els immobles, tal com ha explicat el president del Grup Parlamentari, Jordi Jordana. El registre també contribuirà a “ordenar el parc immobiliari d’Andorra”, ja que permetrà tenir detallada la relació de tota classe de béns immobles (apartaments, pisos, edificis, terrenys no edificats, etc.), així com ajudar en les polítiques d’habitatge, col·laborar en processos judicials i contribuir en el procés de desenvolupament urbanístic del país.
El treball fet pel Grup Demòcrata per instaurar un registre de la propietat a Andorra respon a un compromís establert aquesta legislatura, expressat tant en el monogràfic sobre habitatge del novembre del 2023 com al Debat d’Orientació Política del juny de l’any passat. “Hi donem compliment, després d’un treball que ha estat molt llarg, molt jurídic i tècnic, ja que la creació del registre, per la seva pròpia casuística i naturalesa, requereix de moltes precisions que van més enllà del mateix registre”, ha manifestat la presidenta suplent del Grup Demòcrata, Maria Martisella. A la vegada, té impacte en organismes, administracions i altres col·lectius. També pel mateix motiu, s’ha decidit no entrar-lo a tràmit parlamentari properament, sinó esperar al retorn de tots els implicats i incloure, si es considera oportú, les observacions que puguin fer.
Així, la proposició de llei s’ha enviat aquest mateix dimecres a la resta de grups parlamentaris, comuns, notaris i col·lectius representants de propietaris, entre d’altres. La voluntat del Grup Demòcrata, ha expressat Jordana, és poder entrar a tràmit la llei, ja amb els inputs rebuts, a principis d’aquesta tardor.
Serà digital, d’inscripció obligatòria, donarà seguretat jurídica a les transaccions i contribuirà a ordenar el parc immobiliari del país
Entrant al fons del text i, per tant, en la naturalesa del registre de la propietat, serà d’inscripció obligatòria per a totes les transaccions fetes davant notari un cop entri en vigor. Pel que fa a les transaccions i inscripció d’immobles previs a la seva posada en funcionament, es planteja que es faci de manera progressiva. “Calculem que a Andorra hi ha entre 50.000 i 60.000 immobles, més càrregues d’immobles”, ha exposat el president Demòcrata, una informació que s’ha anat registrant les darreres dècades tant als notaris com als cadastres comunals. Per tant, bolcar tota aquesta informació serà un procés “llarg i feixuc”, ha reconegut.
Jordana també ha informat que serà un registre electrònic (alineant-se al procés de digitalització que s’està fent a l’Administració), i per a cada immoble hi haurà dos folis: un amb les característiques de l’immoble i el dret de propietat, i un segon amb les càrregues de l’immoble (hipoteques o gravàmens, per exemple). S’hi podran inscriure escriptures públiques, resolucions judicials, documents autèntics i, opcionalment, “hem previst que s’hi puguin inscriure contractes d’arrendament de residència habitual”, sempre a petició facultativa tant de l’arrendador com de l’arrendatari.
A més, Jordana ha volgut refermar que, i pel que fa a la seguretat jurídica, la llei especifica que “no es podran oposar a tercers gravàmens que no estiguin inscrits al registre”. Aquesta és la garantia que oferirà el registre enfront dels cadastres.
Publicitat partint de l’interès legítim
Un dels punts més rellevants de la proposició de llei és el de la publicitat, és a dir, qui podrà accedir a aquest registre. Serà públic, “però no volem que sigui una eina de safareig, el que volem és donar seguretat jurídica en les transaccions immobiliàries i que algú que compri el bé tingui clar que no està afectat per cap gravamen”, ha afirmat Martisella. I més tenint en compte les dimensions del país, així com la necessitat de protegir el dret a la intimitat regulat a la Constitució, i la protecció de dades personals.
Així, “hem buscat un equilibri”, que és el següent: l’accés serà lliure per una sèrie d’institucions com els tribunals, el Ministeri Fiscal, els notaris o les administracions públiques en el compliment de les seves finalitats. Pel que respecta a terceres persones, “hi haurà d’haver un interès legítim que en justifiqui l’accés”. Per exemple, un propietari que té un conflicte de límits, és legítim que pugui conèixer el propietari del terreny afectat. O un ciutadà que té una servitud sobre un terreny, també ho és que tingui informació sobre qui n’és l’hereu.
Qui definirà aquest interès legítim? Les registradores o registradors. La Proposició de llei contempla que n’hi haurà un mínim de dos, que seran professionals autònoms investits per funcions públiques (com els notaris i els saigs).
Aquests registradors hauran de passar un concurs, i la llei preveu que en el termini aproximat d’un any ja puguin començar a exercir la seva tasca, en paral·lel a la posada en funcionament del mateix registre. Dins d’aquest període temporal, el Grup Demòcrata s’ha compromès a treballar una llei que reguli els drets reals, necessària i paral·lela a la implementació del registre de la propietat. També durant aquest any de marge, el Govern haurà d’aprovisionar el sistema informàtic que permeti desplegar el registre.
Amb tot, ha indicat Jordana, i tenint en compte que ara s’ha obert un procés de reflexió amb actors implicats i grups parlamentaris, la voluntat és que la Llei del registre de la propietat es pugui aprovar a principis de l’any vinent i aquest pugui ser una realitat a inicis del 2027.
