El Pas de la Casa pateix. Els seus comerciants, hotelers, restauradors, es troben en la paradoxa d’estar vivint un dels hiverns més espectaculars dels darrers anys, amb nevades que acumulen gruixos de neu per a unes pistes d’esquí impol·lutes, però, a la vegada, amb un dels hiverns més catastròfics pel que fa a afluència de visitants.

La decisió de les autoritats franceses, a principis d’any, de tancar la frontera del Pas de la Casa amb França, a causa de les intenses nevades i mal temps, van ser el primer avís, constatant de nou la dependència de la localitat amb les condicions de la xarxa viària francesa, així com l’impacte econòmic que genera el seu tancament. Però el cop dur va arribar unes setmanes després: a finals de gener, la muntanya no va resistir a tanta pluja i neu. Van baixar prop de 200 metres cúbics de roca fins a la carretera, deixant també 500 metres cúbics més de paret inestable. La conseqüència? L’RN20, l’accés principal que els francesos utilitzen per anar al Pas, quedarà tallat prop de tres mesos, fins que no finalitzin els treballs d’estabilització de la zona i es pugui reparar la carretera malmesa.

Malauradament, la situació no és nova. L’esllavissada ens ha retornat els records de fa set anys. Llavors va ser un mes d’abril, amb la temporada de neu ja finalitzada, però amb elements similars: un talús a l’RN22 es va desestabilitzar i va mantenir tallada la carretera tres setmanes. Van ser dies incerts, que es van pal·liar en bona part amb la decisió del Govern de retornar als empresaris del Pas la seva part de la cotització de la CASS durant el temps que perdurés el tall. En paral·lel, es va posar en marxa una campanya de promoció i descomptes per fomentar que tant la ciutadania del país i com els turistes hi anessin a comprar.

El Pas se’n va sortir -sempre se’n surt i ara també se’n sortirà-, però un any després, una nova sacsejada, ara de caràcter nacional, va tornar a aturar la seva activitat. Ens referim a la pandèmia, i al tancament total tant dels negocis com de les fronteres per evitar la propagació de la Covid.

Ara, la localitat retorna a aquesta incertesa. El teixit econòmic tem unes pèrdues i davallada de l’activitat importants, en el període de més afluència de turistes i de compres de tot l’any. No poden fer més que confiar que els treballs, d’alta complexitat, avancin a bon ritme i es pugui habilitar un pas alternatiu abans d’aquests tres mesos de termini de finalització de les obres.

El paquet d’ajudes, bonificacions d’impostos comunals i incentius per anar-hi a comprar o esquiar, permetran al teixit econòmic recuperar-se més àgilment quan torni la normalitat

En paral·lel, confiar que, com va passar fa set anys, Andorra estigui al seu costat, les administracions i la ciutadania. Pel que fa a les primeres, ja s’ha aprovat un paquet d’ajudes, bonificacions d’impostos comunals i incentius per anar-hi a comprar o esquiar, que esmortiran en part el cop i permetran al teixit econòmic recuperar-se més àgilment quan torni la normalitat.

Per part de la ciutadania, cal contribuir també a fer arribar arreu el missatge que, si bé és cert que l’accés principal a Andorra està tancat, hi ha rutes alternatives per circular-hi. Des de Pamiers, via Porté-Puymorens. O en tren, fins a l’Hospitalet, que ha incrementat freqüències i només valdrà un euro mentre duri el tall; seguit del bus llançadora gratuït, que a més s’ha reforçat amb sis serveis diaris.

Amb tot el que està passant, i per extreure’n coses positives, cal destacar la capacitat de resiliència de la gent del Pas, acostumada a superar inclemències i situacions negatives. També evidencia la importància d’aquesta localitat per a l’economia del país. Sovint menystinguda, sovint poc valorada, és en moments com aquest quan aflora el seu impacte, en el sector de l’esquí, en el turístic i també en la recaptació d’impostos de l’Estat, que segur que se’n ressentirà.

Per això, si el Pas pateix, patim tots.