Articles d'opinióJoan Carles Ramos

En un món de dades…

Les dades i la seva gestió han estat cabdals en l’evolució de la humanitat. L’home va aguditzar la seva capacitat racional quan va començar a comptar i a escriure. A generar i a emmagatzemar dades.

Fins a mitjans del segle XX les dades es registraven en format documental, és a dir, en paper. La seva gestió era complicada i carregosa. El naixement dels ordinadors va canviar aquest paradigma, perquè van possibilitar l’acumulació i gestió d’un gran volum de dades.

Fins a arribar al moment actual en què, a més de l’enorme capacitat de gestió que proporciona la informàtica actual, s’hi suma l’augment exponencial del volum de dades que circulen per tot el món. En l’era digital tot el que fem queda registrat a través d’una o diverses dades.

A l’administració sempre han existit registres que han acumulat les dades de la població. Però ha estat l’evolució tan ràpida de la informàtica el que realment ha provocat la necessitat d’establir regulacions en matèria relativa a les dades, a través d’una normativa amb entitat pròpia.

Evidentment el nostre país no ha estat aliè a aquesta realitat.

La Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, regula el tractament de dades personals per part d’entitats públiques i privades, garantint un grau de protecció suficient i raonable del dret fonamental a la intimitat, reconegut a l’article 14 de la Constitució. D’aquesta manera, s’adequa la legislació andorrana al nostre entorn social i econòmic més immediat i, en especial, al context europeu: a la Directiva 95/46/CE.

Però no és suficient. L’evolució del paradigma digital ha provocat que el dret a la intimitat corri el perill de veure’s afectat, atès que la utilització d’eines informàtiques per a quasi totes les nostres vessants vitals implica la generació i gestió d’un encara més ingent volum de dades. A més aquestes, posades en conjunt, donen un perfil exacte de la nostra persona.

És, per tant, necessari acotar, més encara, quines són les regles. Per poder seguir garantint el dret a la nostra intimitat en un nou món de dades que, vulguem o no, ens ‘delaten’.

És, per tant, necessari acotar, més encara, quines són les regles. Per poder seguir garantint el dret a la nostra intimitat en un nou món de dades que, vulguem o no, ens ‘delaten’.

És necessari acotar quines són les regles per garantir el dret a la intimitat en un nou món de dades que, vulguem o no, ens ‘delaten’

La nostra adscripció per motius geopolítics i culturals a l’Espai Econòmic i Social Europeu comporta que tota la regulació de les dades personals giri al voltant de la persona física, que n’és l’epicentre. Les dades són nostres i nosaltres decidim en tot moment què es pot fer amb elles. Altres regions tenen concepcions diferents. Els països asiàtics entenen que les dades són dels estats, com ha posat en evidència la seva gestió de la pandèmia. Mentre que els americans, amants del capitalisme, entenen que les dades són de les empreses.

Els grups parlamentaris de la coalició, com no pot ser d’altra manera, ens alineem amb la nostra concepció europea de les dades personals. En aquesta línia hem tirat endavant -juntament amb el grup socialdemòcrata-, la revisió de la Llei de protecció de dades personals. Era també una demanda de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, per poder harmonitzar-se amb el Reglament del Parlament Europeu 2016/679 General de Protecció De Dades i el Conveni 108+ del Consell d’Europa. La revisió de la llei es debatrà properament al Consell General.

Els grups de la coalició hem tirat endavant la revisió de la Llei de protecció de dades personals.

Tot plegat, per garantir que la normativa andorrana s’articula amb l’estàndard de drets i garanties europeu, així com per dotar a l’autoritat de supervisió d’eines eficients de control i sanció. Només així serà més segur viure en aquest nou món de dades i més dades.

 

Article del conseller general Demòcrata, Joan Carles Ramos, publicat a El Periòdic d’Andorra el 23 de gener del 2021. 

Etiquetes: Articles d'opinió, Joan Carles Ramos

Articles relacionats

Jordi Ribes
Deu anys donen per a molt
Èxode fiscal
Menú