El cap de Govern i president de Demòcrates, Xavier Espot, ha passat aquest dilluns al matí pels micròfons de Ràdio Nacional d’Andorra, concretament per ser entrevistat al programa ‘Avui serà un bon dia‘ de Gabriel Fernández. Durant l’hora i mitja que ha durat l’entrevista, Espot ha parlat sobre la situació del país, posant èmfasi en la problemàtica de l’habitatge, reconeixent que hi ha famílies que “ho estan passant malament“. Ha garantit que el Govern i els grups de la majoria hi estan posant tots els esforços “econòmics, logístics i de convicció“. Entre aquests, ha assenyalat la mesura que, des del 2019, manté congelats els contractes de lloguer i, per tant, protegeix el 80% de la població del país. Una mesura que té data de caducitat: el 2027. En aquest sentit, el cap de Govern ha defensat que, a partir d’aquella data, “no es podran aixecar les pròrrogues de manera generalitzada, s’haurà de trobar un terme mitjà“.
El motiu és que la pròrroga no es pot allargar en el temps perquè “trenca la llibertat de pacte i desincentiva el mercat de lloguer“. Però, a la vegada, “hem de donar garantia a les persones que quedin desprotegides“, tot recordant que els propers anys es posaran vora 400 pisos al mercat, fruit del parc públic d’habitatge en el qual està invertint el Govern, a més de les accions que planteja la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. aprovada fa dues setmanes. El mandatari taronja ha estat clar: “La nostra prioritat és que tots els ciutadans puguin continuar vivint de manera digna al nostre país“.
Així mateix, i pel que fa a aquest terme mitjà en el moment en què s’aixequin les pròrrogues, Espot ha posat sobre la taula alternatives com que es tingui en compte l’antiguitat del contracte, la renda o aplicar alguna tipologia de percentatges, sempre, això sí, “de manera consensuada amb el sector“. En qualsevol cas, ha garantit que seguirà governant per l’interès general, “perquè soc cap de Govern per tots els ciutadans“, això si, reconeixent que “alguna vegada em puc haver equivocat”. En aquest sentit, ha opinat que, “haguéssim pogut anticipar 1 o 2 anys algunes decisions en matèria d’habitatge (s’ha referit al parc públic i també a l’impost sobre la inversió estrangera), i potser ara la situació seria millor, “sense resoldre ni de bon tros la situació”, ja que es tracta d’una problemàtica que afecta a tots els països de l’entorn, ha recordat.
Vinculat amb la manca d’oferta, el cap de Govern s’ha referit a l’augment de la immigració els darrers anys. Ha defensat que “aporta riquesa i ingressos públics” i que, al llarg de la història d’Andorra, “els que han vingut de fora han contribuït a fer gran aquest país“. Ara bé, ha reconegut que la pressió migratòria “s’ha de moderar perquè empitjora la situació de l’habitatge“, moderació que ja s’ha fet amb les mesures que planteja la llei òmnibus.
En un altre ordre de coses, ha assegurat que no té al cap fer “cap remodelació ministerial”, tot defensant la tasca que estan fent els ministres en aquesta primera meitat de la legislatura. També ha garantit que no s’apujaran impostos en el que queda d’aquesta, i ha defensat la ubicació del futur Museu Nacional als terrenys de davant de l’edifici de Govern, projecte que s’està negociant amb el comú d’Andorra la Vella.
Espot ha definit la sostenibilitat de les pensions com la llosa més important que tenim a llarg termini i ha defensat que s’han de prendre accions ja aquesta legislatura
Així mateix, ha definit la sostenibilitat de les pensions com “la llosa més important que tenim a llarg termini” i ha defensat que s’han de prendre accions ja aquesta legislatura, en el marc de la Comissió legislativa del Consell General. Seran mesures que “no agradaran a tothom, però és la garantia que podrem pagar les pensions a la gent gran d’aquí a 20 o 30 anys”. També serà una realitat durant aquesta legislatura, ha anticipat, la despenalització de l’avortament.
Hi haurà referèndum sobre l’acord d’associació
Més enllà de l’habitatge, el segon tema que ha copat bona part de l’entrevista ha estat, com era previsible, l’acord d’associació amb la Unió Europea. Espot ha refermat la voluntat de celebrar el referèndum vinculant, però també que no es pot començar la casa per la teulada. “No em puc inventar un referèndum si no hi ha un text definitiu, les coses s’han de fer quan toca“, i això serà quan s’hagi decidit la naturalesa jurídica de l’acord (si és mixt o no), seguidament a què l’acord estigui signat pel Govern i, finalment, ratificat pel Parlament Europeu. Amb tot, no ha volgut parlar de dates, per no generar “confusió a la ciutadania en una qüestió ja de per si tan complicada”.
Així mateix, ha lamentat els qui volen “confondre l’opinió pública“, els mateixos que tenen ganes que es faci el referèndum abans del que toca “perquè pensen que així ventilaran el Govern“.
Recupera l’entrevista aquí.
