La transparència, el contacte directe entre la ciutadania i el Govern i la transmissió del màxim d’informació sobre problemes que afecten la població d’Andorra ha quedat de nou reforçat en la segona edició del programa ‘El cap de Govern respon‘, en el qual, i a través de la Visura Ciutadana (quatre ciutadans representatius de la societat andorrana), Xavier Espot ha respost a les preguntes que ha fet arribar la població les darreres setmanes a través de la plataforma Visc.ad. Han estat un total de 130 preguntes, filtrades per la Visura Ciutadana i plantejades durant el programa en directe per RTVA aquest dimarts al vespre. No han estat una sorpresa les temàtiques que més han sortit: l’habitatge, l’Acord d’Associació, el creixement i les pensions. Possiblement l’accés a l’habitatge, “el principal motiu de preocupació de la ciutadania”, ha reconegut Espot, ha estat el que més preguntes ha generat. També més respostes, sobretot el que fa a la necessitat de desintervenir els lloguers, congelats des del 2019. El cap de Govern ha manifestat que “no es pot mantenir eternament la congelació”, pel qual ha garantit que es farà una desintervenció “progressiva, prudent i quirúrgica dels contractes”, amb uns topalls que encara s’han de definir, però que comptaran amb paràmetres “equitatius i justos“, com la parròquia de l’immoble o els anys que fa que té el lloguer prorrogat.
Espot ha volgut deixar clar que aquesta liberalització del mercat no es pot fer sense cap limitació, perquè podria comportar uns augments de preus desorbitats. “Hem d’aconseguir uns requisits pels quals el propietari prefereixi mantenir el llogater actual“, ha opinat. A aquesta desintervenció, que es concretarà “abans de finals d’any“, se li ha de sumar el parc públic d’habitatge, que posarà 400 pisos al mercat (ja hi ha vora 250 resolucions favorables), i el nou programa d’avals bancaris per fomentar la compra d’immobles. Ha definit aquest programa com “un dels més ambiciosos en dret comparat“, tenint en compte que el Govern paga els interessos els primers set anys i, posteriorment, el comprador pagarà uns interessos de l’Euríbor+0,5%.
Farem el referèndum quan toqui, quan el text estigui estabilitzat
El segon bloc del programa ha estat reservat per a l’Acord d’Associació. Espot ha detallat que se segueix a l’espera que el Consell de la UE es pronunciï sobre la naturalesa seva jurídica. Quan se sàpiga (si és mixt o no), el següent pas serà la signatura entre la UE i Andorra. El procés, però, es pot allargar, tot i que aquest fet “és normal, no hi ha cap excepcionalitat ni cosa estranya, no és un motiu de preocupació“. Un cop signat, es decidirà la data del referèndum. En aquest sentit, ha criticat les postures que “tenen pressa per fer el referèndum, ho veuen com un motiu per desallotjar abans d’hora el Govern“, tot afegint que precisament els qui més el demanen “són els contraris a l’acord”. “Quina urgència tenen per aplicar-lo, llavors?”, ha interpel·lat. “Farem el referèndum quan toqui, quan el text estigui estabilitzat“, ha garantit.
Redimensionar el creixement, però no decréixer
El creixement ha estat un altre dels punts que més preguntes ha suscitat. “Hem mort d’èxit, som un país molt atractiu per venir a viure”, ha exposat Espot, però cal trobar “un punt d’equilibri en aquest creixement, difícilment podem anar més enllà dels 100.000 habitants“, perquè “tindria unes conseqüències molt negatives per a tothom”.
En qualsevol cas, i davant postures extremistes d’altres formacions, ha defensat que “no som partidaris d’aturar-ho tot en sec, de decréixer”, perquè l’arribada d’immigració també és positiva per al valor afegit de l’economia i els ingressos públics. Per això, ha defensat les mesures de contenció del creixement que s’estan duent a terme, com el fre de les autoritzacions d’immigració, per exemple. En paral·lel, la millora de les infraestructures, sanitàries o viàries estan sent una prioritat en la legislatura actual.
Finalment, i pel que fa a la reforma de les pensions que està en marxa a la Comissió Legislativa del Consell General, el cap de Govern ha recordat que estem en un sistema que es basa en la situació social del 1967, quan va néixer la CASS, i llavors l’esperança de vida era de pràcticament 20 anys menys que en l’actualitat. “Hem de garantir que els nostres joves puguin cobrar una jubilació digna”, ha defensat, “és la nostra obligació”. Per això, “com més aviat prenguem les mesures i abans les diversifiquem, menys impacte tindran entre els ciutadans“.
Altres temes tractats han estat el registre de la propietat -en el qual treballa el Grup Parlamentari Demòcrata-, la reducció del personal interí, la millora de les graelles salarials del personal de l’administració pública i la necessitat de fer accions a la Justícia, perquè sigui “àgil, ràpida i millori els procediments”.
Recupera l’entrevista aquí.
