Concepció, Bonaventura, Joaquima, Montserrat, Paquita, Joana, Carmen, Angelina i Maria. Nou dones pioneres, valentes, capaces d’obrir camí en una societat llavors patriarcal. Nou dones a qui vull donar les gràcies.
Sense la tenacitat i lluita d’aquestes dones, avui no seríem aquí. Avui no seria normal que una dona ostenti un càrrec de consellera general, de síndica, de subsíndica, de cònsol, de consellera comunal o, esperem que en un futur, de cap de Govern.
Per entendre aquesta normalitat actual, cal remuntar-se al 30 d’abril del 1967, quan un grup de dones van presentar, al Registre del Consell General, una sol·licitud perquè s’autoritzés una recollida de signatures perquè totes les dones d’Andorra poguessin adquirir la ciutadania plena. Van recollir 378 firmes, les quals van entregar oficialment al cap d’un any. No va ser un procés ni molt menys senzill, van necessitar una súplica dels representants parroquials davant el silenci del Consell General. Però a principis de juliol del 1969 es va aprovar, amb una votació molt ajustada, el dret de les dones a votar.
Aquest dret es va fer efectiu el 14 de desembre de 1971, dia en què les dones van participar per primera vegada al nostre país en unes eleccions, generals i comunals.
Tres anys més tard, el Consell General va enfortir encara més la paritat política i social: va aprovar el reconeixement del dret d’elegibilitat a les dones. La primera consellera comunal va ser Carme Travesset, el 1973, per al Quart d’Escaldes-Engordany. La primera consellera general va ser Mercè Bonell, el 1984.
Des de llavors, una seixantena de dones han estat elegides com a parlamentàries, han anat fent camí fins a superar fites impensables l’any 1967 quan tot va començar, com el Consell General paritari de la legislatura 2011-2015, o el nomenament de la primera dona Síndica General, la Roser Suñé, la legislatura 2019-2023.
Ha estat un llarg procés, de reconeixement i plenitud de drets, que van iniciar sense estridències, sense fer soroll. Un procés que em miro amb respecte i orgull per les meves predecessores.
Ha estat un llarg procés, de reconeixement i plenitud de drets, que van iniciar sense estridències, sense fer soroll. Un procés que em miro amb respecte i orgull per les meves predecessores
Considero, per tot, que és la nostra obligació explicar i preservar aquest llegat que ens van deixar. Per això era absolutament meritori que la primera condecoració a la societat civil de l’Ordre de Carlemany, d’ençà de l’aprovació de la llei que la regula, el 2022, fos per a aquestes nou dones. Ara en dic els cognoms i en refermo els meus agraïments: Concepció Naudí Areny, Bonaventura Coma Riba, Joaquima Calvó Santuré, Montserrat Jordana Fiter, Paquita Mandicó Riberaygua, Joana Cerdà Cabanes i Carmen Noguer Enríquez a títol pòstum (malauradament ja no són amb nosaltres); i Angelina Mas Joaniquet i Maria Molné Armengol, les quals van rebre la distinció en una cerimònia la setmana passada, al vestíbul del Consell General.
Va ser un d’aquells actes sense grans estridències –per respectar el tarannà que van mantenir elles– i que ens vam sentir molt nostre. No es necessitaven les paraules per palpar l’emoció, els records retrobats, l’orgull vers aquestes dones que vam sentir tots els qui hi vam assistir. Les condecorades, les famílies, els amics propers, també els actuals representants electes.
Vam sentir de manera molt viva el respecte i la responsabilitat que tenim com a dones polítiques per estar a l’altura del que elles van aconseguir, en un procés iniciat fa gairebé 60 anys. Confiem poder ser mereixedores del llegat que ens van deixar i transmetre aquesta passió a les properes generacions.
Article de la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat al BonDia el 8 de maig del 2025.
