L’1 de febrer passat vam aprovar en seu parlamentària la Llei de l’impost sobre la inversió estrangera en immobles al Principat. Una llei que és fruit del neguit sobre l’evolució a l’alça de la inversió estrangera en immobles, de la conscienciació que hem d’apostar per un model urbanístic més equilibrat i de l’acusat dèficit i encariment de l’habitatge dels darrers anys, per als andorrans i residents.
És cert que la inversió estrangera, present al nostre país des de l’aprovació de la Llei del 2008, ha contribuït al creixement de l’economia del nostre país, i fins a cert punt a la seva diversificació.
No obstant això, hem de ser conscients que aquesta inversió estrangera ha tingut els seus efectes col·laterals en els darrers temps, especialment pel que fa a l’encariment i dèficit d’habitatge.
Des dels grups de la majoria hem estat valents i hi hem fet front. Hem apostat per aquest impost, xifrat entre un 3% i un 10% sobre el valor real de la inversió, de forma progressiva segons el nombre d’unitats immobiliàries adquirides. Ha de ser un fre a la inversió estrangera, però també una palanca de l’Estat per invertir la recaptació (prevista en cinc milions d’euros per al 2024) en projectes d’habitatge i de diversificació econòmica.
M’agradaria ressaltar la bona tasca que s’ha fet des del Govern i des dels grups de la majoria per garantir que aquest impost es pugui implementar de manera àmplia i coherent.Hem treballat intensament el contingut de la llei per assegurar que es graven les inversions estrangeres en un perímetre el més ampli possible, amb mecanismes inclosos per tal d’evitar que cap inversor estranger pugui eludir d’estar subjecte a aquest impost, sota cap supòsit.
L’impost ha de ser un fre a la inversió estrangera, però també una palanca de l’Estat per invertir la recaptació en projectes d’habitatge i de diversificació econòmica
Entrant-hi més al detall: hem previst aspectes de tan ampli abast com que tots els residents amb menys de tres anys de residència estiguin contemplats com a obligats tributaris de l’impost, perquè hem entès que no és acceptable posar un gravamen que, obtenint qualsevol classe de residència, un estranger pugui prescindir de tributar l’endemà.
També hem previst que aquelles societats andorranes amb una participació superior al 5% d’inversors amb residència estrangera, hagin de tributar també per aquest impost segons la part proporcional de capital estranger al moment de fer una inversió en immobles al país.
Per últim, destacar que, amb el mateix afany, hem previst que aquelles societats estrangeres pertanyents a un mateix grup empresarial o a un mateix soci estranger hagin de tributar per tots els immobles adquirits en totes les societats, amb el tipus impositiu més elevat. És a dir, hauran de sumar tots els immobles adquirits de totes les societats vinculades i, si per exemple el total d’immobles és de 10, se’ls aplicarà l’escala del 10%.
Aquests són només alguns exemples que hem volgut contemplar a la llei, per tal de preveure un impost el més just i alineat amb les prioritats i necessitats del país, també dels seus ciutadans. A la vegada, obre la porta a una reflexió més profunda sobre quin model de creixement volem i quin paper hi ha de tenir d’ara endavant la inversió estrangera. Reflexió que ja tenim en marxa i confiem que puguem desplegar des del consens, partint d’un treball conjunt amb la resta de forces parlamentàries.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell López, publicat al BonDia el 8 de febrer del 2023.
