El Consell General ha aprovat aquest dijous un dels textos legals més importants d’aquesta legislatura, quan justament ens aproximem al seu equador. El Projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, amb propostes concretes i precises en les dues matèries, fruit d’un treball intens de fa molts mesos per part del Govern i dels grups de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), ja és una realitat. Ho és gràcies als vots favorables de la majoria i del conseller adscrit Víctor Pintos. Des d’un concepte global, el text permetrà posar al mercat més pisos de lloguer, així com aporta noves limitacions a la inversió estrangera, especialment la immobiliària. A més, i partint del concepte de creixement sostenible en el temps, també inclou accions per moderar el creixement urbanístic, per controlar la immigració i reduir el turisme de masses.
Entrant al detall d’algunes de les mesures, amb la seva entrada en vigor els inversors estrangers només podran adquirir un habitatge unifamiliar o un màxim de dos pisos. També es prohibeixen les promocions immobiliàries, a excepció d’aquelles que destinin el 50% dels seus immobles a lloguer assequible. Paral·lelament, s’incrementen els tipus impositius que graven les plusvàlues, en residents i no residents (sent per a aquests segons els percentatges més elevats), per lluitar contra l’especulació immobiliària. En matèria de turisme, se suspenen les noves autoritzacions d’habitatges i d’allotjaments d’ús turístic, mentre que les actuals expiraran amb la finalització de la temporada d’hivern 2027/28, en el cas que es trobin en un edifici amb una quota dels HUTs inferior al 30%.
Un dels aspectes més diferencials de la llei és la cessió dels pisos buits i desatesos al Govern, perquè els inclogui en parc públic de lloguer assequible. Una opció que s’activarà seguint un procés totalment garantista per al propietari i sempre que l’immoble no estigui buit per una causa justificada, com pot ser que estigui a la venda o a lloguer, o perquè està destinat als fills mentre són fora per motius laborals, de formació o de salut, entre altres supòsits contemplats.
Martisella: La llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge és el resultat d’una política de centralitat, equilibri, fermesa i d’estar oberts a les aportacions de la societat civil
D’altra banda, i pel que fa a les accions vinculades amb l’acompanyament a la ciutadania, la llei inclou incentius fiscals, amb noves deduccions a l’IRPF, relacionats amb els arrendaments d’immobles, els fills o les persones a càrrec o l’habitatge habitual de propietat. També afegeix incentius per la compra del primer habitatge, amb l’augment del llindar d’excepció de l’ITP fins a situar-lo als 600.000 euros. Finalment, i en matèria de control migratori, s’inclouen mesures per augmentar els controls als temporers, detectar males praxis en casos de reagrupaments familiars, i eliminar els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris.
En la seva intervenció, la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, ha exposat que el text “conjuga la voluntat d’harmonitzar el desenvolupament urbanístic del país i de fer sostenible el creixement econòmic -en especial el de l’activitat turística-, amb la necessitat de garantir habitatge a preu assequible per a una part molt important de la població”. Per això, aquesta llei “no agrada als que se situen a la dreta i a l’esquerra. A uns els sembla excessiva i als altres insuficient. Voldrien més negres i més blancs, però les solucions molt sovint passen pel gris i pels matisos”. Martisella ha acabat refermant el projecte de llei “és el resultat d’una política de centralitat, d’equilibri i de fermesa”, juntament amb el compromís “d’estar oberts a les aportacions de la societat civil”, sempre “preservant l’interès general”.
Abans del debat sobre la llei, ha tingut lloc el de les 22 reserves d’esmena presentades per l’oposició (Concòrdia i Grup Socialdemòcrata), així com el vot particular del conseller no adscrit, Víctor Pintos. Totes han estat rebutjades, de manera que la llei ha quedat aprovada com havia sortit de la Comissió.
Xarxa de Dones Parlamentàries
En l’inici de la sessió, que s’ha allargat tota la jornada, s’ha aprovat de manera unànime la proposta d’acord per a la creació de la Xarxa de Dones Parlamentàries. Tal com ha celebrat la consellera general Demòcrata Meritxell Alcobé durant la seva intervenció, la Xarxa permetrà “crear vincles amb la societat civil i les diferents entitats com les associacions de dones, també amb les exparlamentàries”, així com tenir més visibilitat, a través de les conselleres generals, a les delegacions parlamentàries.
