Articles d'opinióBerna Coma

La llei per als nostres ramaders i agricultors

En aquest darrer any, tots els sectors econòmics i socials del país s’han vist afectats per la pandèmia de la Covid-19. El sector agrícola i ramader no ha estat, evidentment, una excepció. Tot i que no se n’ha parlat gaire als mitjans de comunicació i ha passat força desapercebut, les persones que es dediquen a aquest sector tan preuat per al nostre país han vist com les seves explotacions es ressentien de la pandèmia. Només per posar un exemple, i malgrat la situació de confinament viscuda, els pagesos i ramaders han hagut de continuar treballant diàriament -dins els límits imposats per les restriccions sanitàries-, perquè la seva feina no té dies de descans i es realitza els 365 dies de l’any.

Les administracions no poden escatimar esforços en realçar el rol que juga el sector primari en el manteniment i la dinamització del nostre territori. Tot i que no té un pes tan destacable en l’economia com ho té el sector serveis o el del turisme, la seva existència reverteix indiscutiblement en el conjunt del país. Les imatges que venem de cara a l’exterior i que enamoren els nostres visitants amb paisatges magnífics,  d’alta muntanya, terres de cultiu, etc., no serien possible sense els nostres pagesos i ramaders. Ens permeten atreure els turistes i, sobretot, incideixen en la conservació del paisatge, el manteniment dels ecosistemes i la preservació de la nostra identitat i tradicions.

És indiscutible que s’han de reforçar les polítiques públiques de suport al sector, per garantir la seva pervivència en el temps. I també és indiscutible que aquest reforç s’ha de fer des de la participació de totes les institucions públiques: el Govern, els set comuns i el Consell General. Perquè cap institució posa en dubte el seu valor afegit i importància. Ha de ser un projecte global i transversal, amb la implicació també dels pagesos i ramaders i de l’APRA (Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra), que de fet són els qui millor coneixen els punts forts i febles del sector.

Aquest impuls al sector primari és una de les prioritats de la coalició i ja es va començar a gestar abans de l’inici de la pandèmia. De fet, pocs dies abans de l’aplicació del confinament total la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va anunciar en una compareixença al Consell General que s’estava treballant en una Llei òmnibus d’agricultura: un entorn legislatiu que facilitarà la construcció d’estructures o explotacions adaptades al sector, que la raça bruna esdevingui emblema nacional, que s’incentivin els ramats ovins o que es redueixin les taxes que han de pagar als comuns, entre d’altres accions.

La pandèmia va obligar a aturar tot aquest treball. Però va ser una aturada temporal. El compromís és ferm i així va quedar segellat a l’Horitzó 23, el full de ruta pel que queda de la legislatura i adaptat a la situació actual, on hi consta la Llei òmnibus d’agricultura.

El compromís és ferm i així va quedar segellat a l’Horitzó 23, el full de ruta pel que queda de la legislatura i adaptat a la situació actual, on hi consta la Llei òmnibus d’agricultura

Un dels objectius principals ha de ser reduir la dependència progressiva del monocultiu del tabac, i assegurar així la reconversió del sector cap a un de més modern, adaptat a la realitat existent i més autosuficient. Tothom és conscient que el cultiu del tabac s’ha regit per unes condicions peculiars que difícilment trobaran un substitut similar; per tant -i aquí torna a ser clau el paper de les administracions-, és bàsic desenvolupar accions que afavoreixin les produccions locals amb valor afegit com la ramaderia, o les activitats complementàries com el turisme rural.

Així mateix, i aquí necessitem també la implicació de tot el sector, hem d’aconseguir que siguin professions atractives per als joves del país. Tot i ser molt vocacional, també hi ha el factor de reconeixement social i poder-se guanyar la vida dignament. Hem de facilitar al màxim la tasca dels pagesos i assegurar el relleu generacional, perquè si no ho fem, correm el risc de veure com comencen a tancar explotacions agrícoles que existeixen des de fa molt temps i que s’han heretat de generació en generació. Quan una explotació tanca, és molt difícil que torni a reprendre l’activitat. És a dir, té molts números de tancar les portes de manera definitiva.

Hem de facilitar al màxim la tasca dels pagesos i assegurar el relleu generacional, perquè si no ho fem, correm el risc de veure com comencen a tancar explotacions

I tot ha d’anar lligat amb seguir divulgant a la ciutadania el valor del sector primari i el mèrit dels qui hi treballen a través de campanyes de comunicació i un accés àgil a la informació relacionada. També seguir incidint amb el resultat dels productes que generen, la seva qualitat i alt valor.

A tots ens agrada tenir paisatges nets i verds. Ens agrada caminar tranquil·lament per la muntanya i veure’ns envoltats de bestiar que pastura per les nostres contrades. Ens agrada gaudir d’un bon tall de carn a un restaurant, acompanyat d’un vi autòcton. Però darrere de tots aquests plaers hi ha molt esforç i dedicació. Hem de retornar als seus protagonistes tot el que ens donen en forma de reconeixement i facilitats per seguir tirant endavant el sector.

 

Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, publicat a El Periòdic d’Andorra el 20 de febrer del 2021.

Etiquetes: Articles d'opinió, Berna Coma

Articles relacionats

Diego Vieira
Una mica d’informació
Daniel_Mandico-comite-executiu
Diversificar per ajudar
Menú