El poble ha parlat clar: prop d’un 70% de rebuig a la reforma de la plaça del Poble, tal com es desprèn de l’enquesta digital feta en aquest mitjà de comunicació. No és una opinió subjectiva ni una qüestió de colors polítics: és un fet objectiu i incontestable. Aquesta plaça, que havia de ser l’autèntic cor social d’Andorra la Vella, s’ha convertit en un espai dur, sense ombra, amb bancs de pedra a ple sol, fonts que treuen aigua tèbia en ple estiu i una sensació generalitzada d’obra inacabada. Tot plegat, amb la percepció que s’ha actuat amb presses per tallar la cinta abans de la Festa Major i guanyar un rèdit polític immediat.
Aquest resultat contrasta frontalment amb el projecte que vam deixar preparat i consensuat. Un projecte nascut d’un concurs d’idees, amb jurat integrat per representants polítics, tècnics i del teixit associatiu. No va ser una proposta improvisada, sinó fruit de mesos de treball i diàleg amb comerciants, associacions veïnals, entitats culturals i col·lectius socials. Tots ells van avalar la proposta Una nova cota, del despatx Data Arquitectura, perquè incorporava allò que la plaça necessitava: dos nivells diferenciats per a activitats, espais verds, zones d’ombra naturals, mobiliari confortable, jocs infantils integrats i una connexió visual i funcional amb l’entorn.
El nostre objectiu no era només remodelar un espai físic, sinó recuperar l’esperit de la plaça del Poble dels anys vuitanta i noranta. Aquella plaça viva, on es trobaven avis jugant amb els nets, mares i pares fent tertúlia, infants corrent lliurement, professors i alumnes descansant després de les classes, músics improvisant concerts, i on les festes populars i culturals reunien tothom sense distincions. Volíem tornar a donar-li aquesta ànima, adaptada al segle XXI, però mantenint l’essència de punt de trobada intergeneracional.
En canvi, el que tenim avui és un espai que, tot i algunes millores puntuals com ara zones enjardinades o elements de joc, no resol les necessitats bàsiques. La manca d’ombra la fa impracticable en dies de calor intensa; els bancs i les fonts no estan pensats per al confort real, i la disposició general no convida a quedar-s’hi, sinó a passar-hi de llarg. La gent no es veu representada en aquest resultat, i les dades de l’enquesta ho confirmen: la majoria se sent decebuda i desconnectada d’un projecte que havia generat molta expectació inicial.
L’actual majoria de Concòrdia i el PS va preferir modificar substancialment la proposta original per marcar-hi el seu segell polític. Però aquest afany de diferenciar-se ha tingut un cost altíssim
L’actual majoria de Concòrdia i el PS va preferir modificar substancialment la proposta original per marcar-hi el seu segell polític. Però aquest afany de diferenciar-se ha tingut un cost altíssim: s’ha sacrificat una visió de futur per un resultat present que no convenç ni emociona. I el pitjor és que es perd una oportunitat històrica de transformar de veritat un espai que, ben dissenyat, podria ser un motor de cohesió social, cultural i econòmica.
Ara és el moment que les mateixes entitats i associacions que van defensar i celebrar el projecte original s’expressin amb claredat. Han d’explicar si aquest és l’espai que volien, si s’hi reconeixen, i si creuen que compleix el que es va consensuar. El poble d’Andorra la Vella té dret a recuperar l’esperit de la seva plaça, no tan sols com a espai físic, sinó com a símbol d’identitat compartida.
La plaça del Poble mereixia una reforma ambiciosa, amb visió, amb consens i amb estima per la seva història. Perquè no es tracta només de pedra, ciment i plantes: es tracta de la memòria col·lectiva, del lloc on generacions han compartit moments que formen part de la nostra vida en comú. I això, avui, no s’ha aconseguit. El poble ja ha parlat i el missatge és clar: així, no.
Article del conseller de Demòcrates al Comú d’Andorra la Vella, David Astrié, publicat al Diari d’Andorra el 14 d’agost del 2015.
