Molt se n’ha parlat de la compareixença d’aquest dilluns, al Consell General, del secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. L’acord d’associació és un tema que no deixa indiferent ningú, defensors i detractors i, si a més se’n parla durant més de quatre hores (i no es va acabar, hi haurà segona part de la compareixença), amb la possibilitat de fer preguntes per aclarir conceptes o posicionaments, és força evident que el debat estava servit.
Va ser una compareixença tècnica i precisa, receptora als arguments de tots els grups, en què el secretari d’Estat va facilitar molta informació, alguna de la qual nova, que com a consellers generals i membres de la comissió legislativa de Política Exterior, apreciem.
Però abans de tot això, sis punts clau van encapçalar la compareixença, en els quals Riba va voler aclarir afirmacions que s’allunyen de la veritat, fetes per alguns membres de l’oposició. Sis punts formulats amb una clara intenció de no deixar cap dubte a la ciutadania.
El primer és el que possiblement més debat ha generat. No es pot renegociar el contingut de l’acord d’associació perquè, en primer lloc, el nostre interlocutor ho ha de voler i sembla que no vol. I, a més, perquè seria tornar gairebé nou anys enrere, seria una falta de respecte a tots els Governs precedents, amb els seus equips, els quals han dedicat moltes hores i esforç a negociar el millor acord per al nostre país. També perquè posaria en dubte la nostra credibilitat com a Estat, la nostra imatge internacional actual de país seriós i fiable.
El segon és que no es pot comparar el sistema de quotes d’immigració tancat en l’acord, amb les quotes d’immigració de San Marino i de Liechtenstein. Els seus percentatges són menors, ja que els comportaments demogràfics i de treballadors també ho són.
El tercer és que no és cert que l’acord de l’Espai Econòmic Europeu confereixi als estats associats un ‘dret de veto’, que Andorra suposadament no tindria amb l’acord d’associació. Els dos acords contemplen la possibilitat d’emetre reserves i incloure un acte dins de l’acord. A més, tots dos comporten conseqüències si això es produeix, així com mecanismes per resoldre la situació.
El quart. No és cert que l’acord obligarà Andorra a aplicar 6.000 lleis. Sí que comportarà incorporar en l’ordenament jurídic andorrà 3.983 actes de la UE. Algunes de les quals ja en formen part i moltes altres ja s’apliquen directament. Pel que fa als tràmits legislatius, seran una setantena.
El cinquè. No és cert que l’acord ens portarà a una reducció de la sobirania. L’acord amplia els drets individuals, incrementa la sobirania institucional, econòmica, judicial i de país, superant amb escreix totes les cessions.
El sisè i darrer. No és cert que l’acord serà un efecte crida dels inversos estrangers i que posarà sota tensió les polítiques públiques i el mercat de l’habitatge. L’acord diversificarà el model econòmic d’Andorra, ja que ens permetrà entrar al mercat més gran del món.
Aquestes van ser les contundents primeres paraules que el secretari d’Estat va pronunciar en començar la compareixença, donant resposta als nombrosos articles i arguments que volen fer passar missatges que no són certs. Per molt que alguns consellers de l’oposició intentessin buscar les ombres més fosques a l’acord –tot i autoproclamar-se europeistes– val a dir que no ho van aconseguir.
Per molt que alguns consellers de l’oposició intentessin buscar les ombres més fosques a l’acord val a dir que no ho van aconseguir
Vull recalcar i insistir que quan es fa un acord d’aquesta dimensió, és difícil i poc probable que sigui beneficiós al 100% per les parts interessades. Però el que s’ha assolit s’hi aproxima per al nostre país. Sembla paradoxal, però l’acord que hem negociat ens permetrà que Andorra continuï sent Andorra, amb les seves diferències i particularitats, i que les puguem salvaguardar en un entorn geopolític altament canviant i incert. En definitiva, és el resultat d’una veritable política d’Estat.
Què passarà si el poble andorrà decideix no acceptar l’acord? En un primer moment, tot continuarà igual i esperem que així sigui per molts anys, però com bé va dir el secretari d’Estat, ens trobarem dins d’una incertesa. Incertesa per viure en una Europa viva, activa i molt dinàmica, sense ser-hi dins de manera associada.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Meritxell Alcobé, publicat al BonDia el 22 de maig del 2025.
