El passat 17 d’agost va tenir lloc la tradicional Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. En aquesta 38a edició, la temàtica es va centrar en l’habitatge. Una vintena de ponents van participar en la Diada, entre els quals el secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, que va avançar detalls del nou programa d’avals per a la compra del primer habitatge, així com el futur programa de lloguer garantit per a propietaris que lloguin a preus assequibles, i incentius per a la construcció d’habitatges destinats al lloguer. També en la Diada, i a través d’una ponència llegida, va participar el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana. La seva ponència es va centrar a fer un repàs de la situació de l’habitatge a Andorra durant aquest primer quart de segle i en detallar totes totes les mesures impulsades per afrontar la problemàtica, fetes el darrer lustre.
Aquest dijous i divendres Andorra ha tornat a acollir La Vuelta a Espanya, concretament amb dues etapes, una amb final al nostre país (a l’estació de Pal) i l’altra amb sortida des d’Andorra la Vella. De nou Andorra ha tornat a demostrar la seva capacitat d’organitzar grans esdeveniments internacionals, així com el seu caràcter de “territori ciclista de referència, amb ports espectaculars”, ha remarcat el ministre de Turisme, Jordi Torres. El director de la prova, Javier Guillén, ha assegurat que la Vuelta tornarà al Principat ben aviat, fins i tot l’any vinent coincidint amb la celebració de les seves noces de plata: “seria un honor”, ha manifestat. La victòria a Pal se l’ha endut el resident Jay Vine.
‘La Plaça de Poble: del projecte amb visió al fiasco del solàrium’, per David Astrié
El poble ha parlat clar: prop d’un 70% de rebuig a la reforma de la plaça del Poble, tal com es desprèn de l’enquesta digital feta en aquest mitjà de comunicació. No és una opinió subjectiva ni una qüestió de colors polítics: és un fet objectiu i incontestable. Aquesta plaça, que havia de ser l’autèntic cor social d’Andorra la Vella, s’ha convertit en un espai dur, sense ombra, amb bancs de pedra a ple sol, fonts que treuen aigua tèbia en ple estiu i una sensació generalitzada d’obra inacabada.
