Fa uns dies podíem veure als mitjans espanyols un vídeo gravat i impulsat a les xarxes per certs joves d’un prestigiós col·legi major de Madrid, exclusiu per a nois. En el vídeo, un dels joves corejava a viva veu, de nit i des de la finestra de la seva habitació, desafortunades proclames de dubtós gust, acompanyades d’una enginyosa i coordinada coreografia digna de molts likes, consistent a apujar les persianes, mentre la resta d’estudiants s’unien a les proclames adreçades a les noies d’un altre prestigiós col·legi major madrileny, exclusiu per a noies. Noies que l’endemà no van dubtar a respondre de la mateixa manera i mateix to, tot seguint el que he llegit que és “una tradició” dels esmentats col·legis. No sé si em causa més estupefacció veure joves universitaris fent aquestes proclames, si veure la resposta de les al·ludides noies seguint el mateix mètode, o si veure als mitjans i els principals partits polítics –Fiscalia inclosa– intentant treure rèdit de la situació.
El que em genera amb tota certesa un neguit profund és veure com, d’una banda, les noves generacions donen tanta importància i continuïtat a aquesta tradició (si ho podem considerar així), basada en el menyspreu i manca de respecte entre ells i elles. D’altra banda, m’envaeix un cert estat d’alerta veure com aquestes actuacions tenen la repercussió volguda a les xarxes, que es tradueix en likes, presència i fama. Les proclames basades en el menyspreu i manca de respecte només denoten una manca d’educació dels que les impulsen. I no em refereixo a l’educació acadèmica, sinó a l’educació en valors, en respecte, aquella que s’aprèn a casa.
Tinc la sensació que en alguns aspectes les generacions que han crescut marcades per tiktokers i influencers estan fent passos enrere respecte a les que hi hem conviscut sense necessitat d’impregnar-nos dels seus valors. Afortunadament, parlem només d’una petita part dels joves que venen. Tanmateix, si destinessin aquest enginy i coordinació coreogràfica a promoure i impulsar projectes de més profit, segurament evitarien donar la sensació que les noves generacions estan fent passos enrere malgrat les facilitats que el segle XXI proporciona.
Article del president de la Secció Jove, Adrià Espineta, publicat al Diari d’Andorra el 10 d’octubre del 2022.
