Articles d'opinióCarles Acosta

Patrimoni lauredià de festa major

Avui clou la festa major de Sant Julià de Lòria, després de quatre dies intensos, màgics i amb un munt d’activitats per gaudir-ne tant petits com adults. La festa laurediana és una de les més concorregudes del país per l’atractiu del seu programa i les propostes d’oci i diversió, i a la vegada és emblemàtica perquè no oblida les arrels, respecta la història de la parròquia i fomenta les seves tradicions.

Per exemple, la festa preserva la llegenda de la Dama Blanca i el Rei Moro, el nom que porten els dos gegants que van ballar divendres a la placeta de Casa Comuna. Ho fan des del 1983, i a més ara compten amb un nou company de ball: diu la llegenda que un dia el Rei Moro es va portar malament i la Dama Blanca el va convertir en llop. Per això, aquest any als dos personatges símbols identitaris de la parròquia s’hi ha sumat el Llop de la Senyoreta, creat per l’artista Roger Mas, de prop de quatre metres d’altura i que treu foc pels queixals.

També dins la festa major, un altre acte patrimoni cultural de la parròquia el vam viure ahir, amb el tradicional ball de la Dama Blanca amb la Colla de Geganters de Sant Julià de Lòria, juntament amb els ballets de l’Esbart Laurèdia, a la plaça Major, i finalitzant amb el ball de la Marratxa. Aquest darrer ball s’inspira en la morratxa o l’almorratxa, recipient de vidre per espargir aigua perfumada que s’utilitzava antigament per ruixar els assistents. La llegenda diu que la primera dansa de la Marratxa es va interpretar el 1278, per celebrar la signatura dels Pariatges. La seva dansa simbolitza la gènesi de l’antic Coprincipat d’Andorra: un home casat (el comte de Foix) i un solter (el bisbe d’Urgell), dansen amb sis donzelles que representen les sis parròquies de llavors.

La Dama Blanca, el Rei Moro, el Llop, la Marratxa, són mostra d’una cultura molt viva que, a la vegada, reviu el passat, i són expressió de la identitat de les lauredianes i lauredians. Són cites ineludibles les quals en podem gaudir cada any a la nostra festa major. Ens recorden la importància de conservar la història i tradicions, enmig de tant d’oci i diversió, durant els quatre dies que dura la nostra festa.

 

Article del membre del Comitè de Demòcrates de Sant Julià de Lòria, Carles Acosta, publicat al Diari d’Andorra el 30 de juliol del 2024.

Etiquetes: Articles d'opinió, Carles Acosta

Articles relacionats

De la innovació a la integració
Turisme i Campionats del Món