Articles d'opinióDavid Montané

Pensions: pedagogia i accions

La problemàtica de les pensions de jubilació és coneguda per la població d’Andorra. No crec que hi hagi ningú al país que no sàpiga que el fons destinat a les pensions s’està esgotant i que, si no s’actua, arribarà un moment en què la situació serà irreversible. És un missatge que ja fa anys que es transmet i que és similar al que també donen els nostres països de l’entorn, els quals tampoc tenen una situació especialment positiva. Tot plegat, contribueix a fer el missatge creïble.

Ara bé, el que potser no ha calat tant, o no hi ha tanta consciència al respecte, és el caràcter d’urgència de la problemàtica. Les pensions s’esgoten ja. Per a les generacions que tot just ara s’incorporen al mercat laboral, però també per als assalariats que fa dècades que cotitzen i que no els queda tant de temps per jubilar-se.

Hi ha una xifra molt clara: els compromisos contrets per la CASS amb els cotitzants sumen 7.000 milions d’euros. És a dir, la seguretat social (o l’Estat, un cop aquesta primera no tingui recursos per assumir-ho), ha de tenir almenys reserves per a aquesta quantia que, a més, cada dia que passa augmenta perquè creix l’esperança de vida. L’altra xifra també clara és que, actualment, el Fons de Reserva de Jubilació acumula 1.586 milions d’euros. Bastant menys que els compromisos contrets.

La compareixença d’aquest dijous de la presidenta del Consell d’Administració de la CASS, Montserrat Capdevila, i del president de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, davant les comissions de Finances i de Sanitat del Consell General, va permetre seguir reforçant aquest missatge i fer pedagogia sobre la gravetat de la situació. Són compareixences necessàries, que el ciutadà pot veure en directe i que es poden recuperar al web del Consell General.

Algunes de les dades per contextualitzar la situació actual i la que es projecta en un futur molt proper és que l’any passat van incrementar-se un 4,5% els pensionistes i que «seguiran pujant molt els anys vinents», a paraules de Capdevila. El superàvit per cotitzacions de jubilació suma prop de 20 milions anuals, però la quantia es redueix any rere any i passarà a ser dèficit aproximadament a partir del 2025. Així mateix, els càlculs mostren que a partir del 2039 «no es podrà fer front a la situació i hi haurà un increment exponencial del deute que haurà d’acabar assumint l’Estat”. Estem parlant de centenars de milions d’euros que s’hauran d’aportar anualment per pagar les jubilacions de la ciutadania.

Els càlculs mostren que a partir del 2039 «no es podrà fer front a la situació i hi haurà un increment exponencial del deute que haurà d’acabar assumint l’Estat

En aquest context, calen accions ja. És un problema de país. I aquí és on entra en joc la Comissió especial de seguiment de la CASS i per a la reforma de les pensions, en què participen la totalitat dels grups parlamentaris, la CASS i els actors econòmics i socials. Totes les parts han estat treballant diferents propostes a fi de poder reconduir la situació i garantir la sostenibilitat del sistema. Actualment, ens trobem en fase de presentació i d’anàlisi de les possibles accions a dur a terme.

Hi ha mesures de menys calat que es podrien aplicar en un període relativament curt de temps, com intensificar el sistema d’inspeccions i controls relacionats amb les baixes o amb els professionals mèdics (si es redueix la despesa de la branca general hi haurà més recursos per fer front a la de jubilació). D’altres són de molta més magnitud i cal un estudi profund sobre el seu impacte i beneficis, a tots terminis, així com requereixen d’un consens ampli que vagi més enllà d’ideologies.

En qualsevol cas, tot el que no sigui fer front a la situació i no treballar accions per garantir la sostenibilitat de les pensions, o dilatar-ho en el temps pensant que ja ho faran els que vindran, és un acte d’irresponsabilitat.

 

Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, David Montané, publicat a El Periòdic d’Andorra el 5 de juny del 2022.

Etiquetes: Articles d'opinió, David Montané

Articles relacionats

Marc Jové Martinez
Els nostres padrins, una prioritat
Infància i conflictes armats
Menú