Aquest diumenge, el Poliesportiu d’Andorra viurà un moment molt especial: canviarà la seva denominació i passarà a anomenar-se Poliesportiu Toni Martí. Coincidint amb el partit de l’ACB contra el Reial Madrid, el Govern i el MoraBanc Andorra retran un homenatge simbòlic a l’excap de Govern, un any i escaig després de la seva pèrdua sobtada. Un reconeixement absolutament merescut, no tan sols per la seva trajectòria política, sinó també per la seva profunda comprensió del rol de l’esport com a eina de cohesió i vertebració de la societat andorrana.
El Toni era conscient de la capacitat de l’esport per unir persones i crear vincles. La seva implicació amb el món esportiu anava molt més enllà d’una simple afició; responia a un veritable interès per construir una Andorra més unida i solidària. Perquè el Toni era, abans de res, un home que estimava profundament el seu país. Ho demostrava cada dia, entregant-se en cos i ànima a la política i exercint un lideratge dinàmic i amable. Va deixar una empremta indeleble com a conseller general, com a cònsol d’Escaldes-Engordany i com a cap de Govern. Però el seu carisma transcendia l’àmbit polític. Brillava també en el seu entorn més proper: la feina, la família i els amics, entre els quals tinc la sort d’haver-me comptat.
El Toni era una persona única, una font inesgotable de coneixement, amant de les llargues converses plenes d’anècdotes i reflexions. Amb ell vaig compartir moments inoblidables, que ara ja són part dels meus records més preuats.
Per tot això, i pel llegat que ens ha deixat en benefici d’Andorra, celebro profundament el reconeixement que rebrà diumenge. Rebatejar el poliesportiu amb el seu nom és molt més que un gest simbòlic: és la manera de perpetuar la seva figura en un espai que tant va significar per a ell. Un lloc on va viure moments dolços i també algunes desil·lusions, però sempre amb el lligam especial que el connectava amb l’esport i el país.
A partir d’ara, cada vegada que entri al poliesportiu i llegeixi el nom Poliesportiu Toni Martí a l’entrada, em sentiré ple d’orgull i dibuixaré un lleu somriure. Estic segur que no seré l’únic. Allà on siguis, Toni, aquest homenatge és per a tu. Estic convençut que et farà feliç.
