El pressupost de l’Estat és l’eina des d’on es traça el full de ruta i les línies estratègiques de la legislatura. Determina com i on es distribueixen els recursos públics, com es fomenta el creixement econòmic i com es redueixen les desigualtats actuals. El Projecte de llei del pressupost pel 2025, el qual vam aprovar dijous passat en sessió parlamentària, n’és una clara mostra.
Les línies estratègiques queden ben definides: a través del pressupost del 2025 es dona prioritat a la problemàtica de l’habitatge; a continuar protegint el poder adquisitiu de la ciutadania; a invertir en infraestructures clau a mitjà i a llarg termini; a garantir la qualitat de l’educació i la sanitat públiques; i a seguir avançant en el procés de digitalització, tant de l’Administració com de les empreses del país.
Per fer-ho més aclaridor, sempre és interessant aturar-se al capítol d’inversions: prop de 121 milions d’euros pel 2025. D’aquests, el principal gruix es destina a la creació del parc públic d’habitatge, amb un total de 23,3 milions. Més enllà de donar resposta a la que és actualment la principal preocupació dels ciutadans d’Andorra, el capítol d’inversions es distribueix en els 6,5 milions per a la remodelació de les instal·lacions de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell; els 6,9 milions per a la desviació de la Massana-Ordino; els 4,1 milions per a la desviació de Sant Julià de Lòria; la millora del tram de la CG2 a l’altura de la Trava, a Canillo; els 1,5 milions per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra; i els 22 milions per a programes de digitalització de l’Administració i suport a les empreses, com a principals partides.
També preservem les prioritats i full de ruta marcat amb els 9,2 milions per garantir el transport públic gratuït a tot el país, el milió d’euros per al programa de compra del primer habitatge o els 42,6 milions destinats a ajudes socials, per acompanyar aquella part de la ciutadania que pitjor ho està passant. Sumat a –punt que hem introduït via esmena durant el treball parlamentari– la revalorització de les pensions més baixes, concretament amb un augment del 5,2% aquelles que es troben per sota del salari mínim, i amb l’IPC les que estan per sobre del salari mínim, establint un topall per a les més altes.
A més, el rigor i la bona gestió desplegats els exercicis pressupostaris dels darrers anys permeten al Govern tenir múscul financer suficient per donar resposta, sense que això suposi més endeutament, a aquests grans projectes -que són també necessitats- de país. Sense anar més lluny, aquest 2024 es tancarà amb 20 milions de superàvit (malgrat els 32,6 milions de dèficit que s’havien pressupostat), havent executat el 90% del previst.
El rigor i la bona gestió desplegats els exercicis pressupostaris dels darrers anys permeten al Govern tenir múscul financer suficient per donar resposta, sense que això suposi més endeutament
El pressupost d’aquest 2025 també preveu tancar amb dèficit, ja que de nou s’ha elaborat partint d’una projecció prudent pel que fa als ingressos. Prudència, sí, però sense escatimar en aquelles partides que ens permeten seguir creixent com a país, en aquelles que protegeixen els serveis essencials i en les que doten Andorra de noves infraestructures que milloren la qualitat de vida dels ciutadans. També prudència, mentre se segueix acompanyant la societat, detectant greuges i impulsant empresaris i empreses, petites i grans.
Des del Grup Parlamentari Demòcrata defensem, des de la humilitat, tot i que també amb seguretat, que el Pressupost per al 2025 dona les eines per posar fre als desajustos que genera el creixement econòmic, a la vegada que dona resposta a les problemàtiques socials. I tot des d’una gestió eficient de les arques públiques, gestió que inspira confiança i dota de garanties els nous reptes que, com a país, haurem d’afrontar.
Article del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, publicat al BonDia el 6 de febrer del 2025.
