Articles d'opinióMeritxell López

Prioritats

Els darrers anys, el poder adquisitiu dels ciutadans d’Andorra ha estat una qüestió central en l’agenda política del govern Demòcrata i de tota la Cambra parlamentària. Tot i les dificultats derivades de la inflació contínua els últims quatre anys, s’han fet grans esforços per garantir que la ciutadania mantingui el seu nivell de vida.

Un dels avenços destacats ha estat l’increment del salari mínim. En el programa electoral amb el qual vam concórrer a les eleccions del 2023, ja defensàvem que aquest s’havia d’elevar fins al 60% del salari mitjà. En aquell moment, això suposava incrementar el salari mínim fins als 1.351 euros, xifra transcrita de l’esmentat programa. Amb la recent aprovació per decret a principis d’aquest 2025, el salari mínim interprofessional actual es xifra en 1.445 euros. Recordem que aquest any l’increment del salari mínim ha estat de dues vegades l’IPC. Per tant, podem dir que no només hem acomplert amb el compromís amb els ciutadans amb les rendes més baixes, sinó que hem volgut anar més enllà.

Això no obstant, una tendència preocupant és que el sector immobiliari ha viscut un canvi els darrers anys. Els mercats financers han estat particularment atractius, el que ha propiciat aquest tipus d’inversions, en detriment d’invertir a construir habitatge. Aquest estancament de l’oferta, sumat a l’increment de la població, ha generat una situació de tensió. Des de l’Executiu es treballa en incentius per estimular la construcció d’habitatges de lloguer per part de privats, tal com va anunciar la ministra Marsol durant el debat de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.

A més, cal tenir en compte totes les mesures que s’han pres en matèria d’habitatge, com la posada al mercat del parc públic a preu assequible, que ja comença a donar els seus fruits. D’altra banda, i pel que fa a la inflació, s’està constatant una tendència a la baixa. A més, l’estudi recent sobre el cost de la vida ha posat de manifest que el risc de pobresa a Andorra és inferior al dels països veïns. Aquestes dades semblarien indicar, a parer meu, que les polítiques aplicades estan donant resultats positius i que la situació econòmica de bona part dels ciutadans, malgrat que sempre és millorable, no està tan mal encaminada.

Seguint en la línia de protegir el poder adquisitiu de la ciutadania, m’agradaria destacar algunes mesures importants que s’han introduït a la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, i que potser van passar més desapercebudes durant el debat al ple.

És essencial és estimular l’oferta de lloguer mitjançant incentius fiscals i la col·laboració publicoprivada, per assolir un equilibri de mercat més sostenible i just

Entre aquestes, l’exempció en l’ITP en la compra del primer habitatge, la qual ha vist incrementant el llindar del valor de l’immoble fins a 600.000 euros. També s’han vist incrementats, per acollir-se a aquesta exempció, el llindar d’ingressos, que ha passat a ser de quatre vegades el salari mínim per un únic adquirent, i de sis vegades el salari mínim quan es tracta d’una parella.

A més a més, també s’ha incrementat la reducció de l’IRPF que es poden fer les famílies per inversió en habitatge habitual, que ha passat de ser un 25% a un 50% de la quantitat satisfeta anualment, amb un límit d’import que ha augmentat de 1.000 a 5.000 euros. És a dir, una major reducció per hipoteca que es poden fer les famílies sobre la base de tributació de l’IRPF. Ambdues mesures van enfocades a incentivar la compra del primer habitatge per a les famílies i a alleugerir-ne la càrrega fiscal. Amb el mateix esperit, s’ha implementat una reducció de 300 euros sobre la base de l’IRPF per a les famílies amb fills menors de 25 anys que hagin de sufragar els estudis universitaris.

Amb totes les mesures aplicades fins a l’actualitat, juntament amb les que es faran efectives amb l’entrada en vigor de la llei, sestà aconseguint un abast molt ampli en la protecció del poder adquisitiu i la promoció de l’accés a l’habitatge. El següent pas essencial és estimular l’oferta de lloguer mitjançant incentius fiscals i la col·laboració publicoprivada, per assolir un equilibri de mercat més sostenible i just.

 

Article de la consellera general Demòcrata Meritxell López, publicat al BonDia el 20 de març del 2025.

Etiquetes: Articles d'opinió, Meritxell López

Articles relacionats

Tradicions i valors molt nostres
Joves i desafecció política: un problema que no podem ignorar