Per als infants i adolescents, el món digital és un espai integrat a la seva vida: és el seu espai de joc, de relació i de descoberta. Però també és un entorn que pot exposar-los a riscos que, fa només uns anys, eren impensables. La legislació, com qualsevol instrument viu d’un país, s’ha d’adaptar al ritme d’aquesta realitat. Per això hem impulsat la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, amb l’objectiu de reforçar-ne la protecció en un entorn que ha canviat radicalment.
El punt que més debat ha generat –i que celebro que generi debat– és la prohibició de l’accés dels menors de 16 anys a xarxes socials que puguin comprometre el seu desenvolupament i salut mental. Aquesta mesura no arriba sola: va acompanyada, sobretot, de pedagogia i ensenyament als progenitors i tutors legals, que amb la proposta de modificació de la llei tindran el deure de supervisió activa de l’ús digital dels infants i adolescents.
Actualment, ja existeixen sistemes de control parental per poder restringir l’ús del mòbil i les xarxes socials. Però això no és suficient, i cal molt acompanyament a tots els actors i més eines, com ara sistemes de verificació d’edat robustos i fiables per facilitar aquesta tasca als pares. A més, el projecte de llei també recull que Andorra Telecom haurà de configurar de forma obligatòria SIM específiques per a menors per tal de bloquejar continguts inapropiats. Són eines que reforcen la protecció des de tots els angles: tecnològic, educatiu i familiar.
La normativa s’ha comparat amb la prohibició de vendre alcohol a menors. La comparació no és exacta, però sí útil per explicar una idea: en un entorn digital on la porta del darrere sempre existeix, el repte no és imaginar un control absolut –que probablement ningú no pot garantir del tot–, sinó aproximar-nos-hi tant com sigui possible.
És cert que parlar de prohibicions en línia genera preguntes, dubtes i opinions diverses. Però és molt positiu que el país en parli. La protecció dels menors és un tema que interpel·la famílies, escoles, institucions i societat en general. Per això, aquesta llei no vol ser només un conjunt de normes, sinó un compromís col·lectiu amb un futur digital més segur. Reduir riscos, oferir orientació, proporcionar eines i donar suport a progenitors i educadors és tant o més important que limitar l’accés a determinats serveis.
També reforcem els canals de denúncia, garantim atenció psicològica especialitzada en casos de risc digital i establim obligacions per a les empreses de telecomunicacions: des d’espais d’assessorament per a les famílies fins a estàndards de seguretat en les connexions wifi d’ús públic. Tot plegat forma una estratègia de país que situa infants i adolescents al centre del món digital, no com a usuaris que cal controlar, sinó com a ciutadans que cal protegir i empoderar.
El que fem ara –o el que deixem de fer– marcarà les seves oportunitats, el seu benestar i la seva seguretat
La llei que presentem, i que ara iniciarà el debat en seu parlamentària, és necessària, madura i valenta. Ho és perquè situa per primer cop els menors al centre de l’entorn digital. Els infants d’avui són els adults digitals de demà. El que fem ara –o el que deixem de fer– marcarà les seves oportunitats, el seu benestar i la seva seguretat. Per això, calia actuar. Tots, tant joves com adults, coincidim en la necessitat de garantir els drets i el benestar digital i el repte de la tasca.
Aquesta llei està pensada per anar a favor d’uns infants que mereixen créixer segurs, també en el món digital. Cap infant hauria d’afrontar sol riscos que els adults encara estem aprenent a entendre. Protegir avui, per garantir les oportunitats digitals de demà. Aquesta és la responsabilitat que assumim.
