Comunicar és cada vegada més senzill i accessible. Els darrers anys s’han magnificat els canals des d’on fer arribar missatges. Els mitjans de comunicació han amplificat els seus suports, també les institucions i empreses, gràcies en bona part a l’expansió de les xarxes socials. Aquestes també han donat un altaveu als ciutadans, per poder-se expressar i mostrar opinions que poden arribar a tots els racons del món.
I de les opinions a les queixes. Són molts els que aprofiten aquests canals per criticar –perquè és senzill, ràpid i es pot fer des de l’anonimat– a tothom, empreses, entitats i institucions incloses. Fent un cop d’ull a xarxes com X, les queixes abunden i a vegades fa la sensació que tot es fa malament. Els comuns, el Govern, el Consell General, les parapúbliques, els cossos especials… Evidentment, és lícit criticar, però també ho és dir quan les coses s’han fet bé, o s’estan fent bé, i això és el que m’agradaria plasmar en aquest article.
El 28 d’abril passat es va produir una apagada elèctrica històrica a la península Ibèrica. Ciutadans d’arreu es van quedar hores sense llum, però també sense internet i cobertura telefònica. Incomunicats digitalment, amb bona part dels negocis tancats i a les fosques en molts casos, quan el sol va marxar. Va afectar pràcticament tot el territori peninsular, i encara avui se’n discuteixen les causes i conseqüències. Però no és el cas d’Andorra.
En el moment de l’incident, Andorra estava alimentada per Espanya i França, així com per producció nacional. Evidentment, les zones connectades amb el costat espanyol van perdre el subministrament quan es va produir l’apagada general. Però van ser segons, ja que gràcies als automatismes que té FEDA per a aquestes situacions, de seguida tot el país es va connectar amb França. L’activitat va continuar amb absoluta normalitat, mentre Espanya s’havia aturat. El que ens hauria pogut afectar –econòmicament i socialment– durant moltes hores, es va quedar en una anècdota.
És a dir, gràcies als automatismes de FEDA, però sobretot gràcies a l’equilibri que, com a Estat, mantenim des de fa dècades en l’àmbit energètic amb els nostres països veïns, no vam formar part d’aquest dia –malauradament– històric. Aquí és on anava a l’inici. Està bé queixar-se quan les coses van malament, però també ho està felicitar quan s’han fet bé, quan hi ha una política estratègica sòlida i ben negociada per part d’Andorra i gestada al llarg dels anys, la qual ha permès que no haguem format part de les males notícies. I encara vull anar una mica més enllà. Si ens haguéssim quedat sense electricitat durant hores com els espanyols i els portuguesos, FEDA i el Govern haurien rebut totes les queixes i atacs. Però tot va seguir com si res.
Gràcies a l’equilibri que, com a Estat, mantenim des de fa dècades en l’àmbit energètic amb els nostres països veïns, no vam formar part d’aquest dia –malauradament– històric
No va ser fruit de la casualitat. La previsió a llarg termini de FEDA ha permès evitar una situació com aquestes, però també permet que disposem d’una qualitat de subministrament assimilable a la de les capitals europees amb millor servei. Les inversions fetes a les connexions amb Espanya i França i a la xarxa interna han estat clau. Ara tenim la capacitat de fer circular la màxima demanda elèctrica del país per cadascun dels dos costats, perquè en cap moment se saturin i, també, preveient increments de la demanda en un futur no gaire llunyà.
Alguns exemples d’aquestes inversions són la renovació de la línia d’alta tensió entre Encamp i Grau Roig, o els treballs amb Espanya per renovar la línia i triplicar-ne la capacitat actual. Això ens protegeix molt més si mai es produeix una nova apagada d’un abast tan gran.
També han estat essencials les relacions amb els operadors espanyol i francès, i els contractes que ens vinculen amb ells. Aquests, recordem-ho, van permetre que durant la crisi energètica del 2022, de caràcter mundial i amb un increment notori dels preus de l’electricitat al nostre entorn, no repercutissin en el client andorrà, ja que ja estaven blindats per contractes signats a llarg termini.
Actualment, a la política energètica li sumem un nou repte, que és el de la transició cap a energies més verdes i menys contaminants, però sense que això perjudiqui les actuals tarifes competitives de les quals disposem, ni tampoc la qualitat del subministrament. S’està fent progressivament, amb inversions milionàries per incrementar la producció pròpia, amb l’objectiu d’arribar a cobrir el 50% de la demanda nacional total. Un altre bon exemple de coses que s’estan fent bé i que, precisament, perquè es fan bé i no les trobem a faltar, no apareixen gaire sovint als diversos canals de comunicació actuals.
Article del president del Grup Parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, publicat al Diari d’Andorra el 13 de juny del 2025.
