Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de passar uns dies a la seu de les Nacions Unides i, durant l’estada, vaig tenir el plaer de mantenir una conversa amb el director de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR), una personalitat amb una àmplia trajectòria en la diplomàcia internacional. En el transcurs del diàleg, va compartir amb mi el concepte de ‘realpolitik’, el qual jo havia estudiat feia poc a la carrera, però mai l’havia vist aplicat amb tanta claredat.
Per als qui no coneguin el significat del concepte, es vindria a traduir com a “política realista”. La ‘realpolitik’, en l’actualitat, implica el domini de la política per a la recerca d’objectius pràctics. Això vol dir que en la política, s’ha de tenir en compte el context del moment i la necessitat de prendre decisions efectives sense apegar-se a valors ètics absolutistes, cosa que es distingeix de l’idealisme polític i, en especial, de les ideologies com a manual decisori.
El concepte té el seu origen a la Prússia de Bismarck qui, amb el seu enfocament pragmàtic i sense compromisos amb ideologies, va ser crucial per a la unificació d’Alemanya. Per a entendre-ho millor, un exemple clàssic de ‘realpolitik’ és la política exterior dels Estats Units i l’URSS durant la Guerra Freda, en què ambdues potències van donar suport a règims amb els quals no compartien els seus valors, però que els permetien mantenir l’equilibri de poder, deixant de banda la ideologia en pro d’un bé comú.
Alguns es poden preguntar com influeix el concepte de ‘realpolitik’ a Andorra, i la veritat és que més del que molts pensen. Diria que mai no s’ha anomenat explícitament aquest concepte, però sí que es pot veure com ha estat aplicat en moltes de les decisions importants que s’han pres al país al llarg de la història.
Diria que a Andorra mai no s’ha anomenat explícitament el concepte ‘realpolitik’, però sí que es pot veure com ha estat aplicat en moltes de les decisions importants al llarg de la història
Un dels primers exemples el situaria en els orígens mateixos d’Andorra, concretament en la creació de la figura del copríncep la qual, a través del primer pareatge, es va adoptar com a resultat d’un context polític complex. Va ser una estratègia pragmàtica per evitar disputes de poder, mentre es garantien certs nivells d’independència per a Andorra davant dels regnes veïns.
També situaria aquesta aplicació de la ‘realpolitik’ en les relacions d’Andorra amb els nostres veïns. En diversos moments de la història, Andorra ha aplicat una política de neutralitat davant dels conflictes que han tingut lloc entre els dos països -i, en principi, així ho continuarem fent-, una decisió que ha permès al país mantenir la seva independència. Aquesta postura ha estat fonamental per protegir la sobirania d’Andorra, evitant involucrar-se en les tensions polítiques dels seus veïns, tant entre ells en les guerres internacionals com en els conflictes interns passats o presents, com podria ser el procés català, sobre el qual el Govern andorrà es manté neutral.
Qui practica la ‘realpolitik’ no busca transformar el món segons una ideologia, sinó entendre’l tal com és i actuar en conseqüència per assolir els objectius polítics de manera efectiva i, en definitiva, per arribar a un bé comú sense seguir un determinat manual ideològic. Com tot concepte polític té uns avantatges i uns inconvenients: d’una banda, és un sistema que permet una eficiència que les ideologies no presenten, ja que se centra en la realitat però, d’altra banda, també és un sistema criticat per la falta de moral que de vegades s’ha dut en un context en què la fi justifica els mitjans. La ‘realpolitik’ no és ni bona ni dolenta en si mateixa, sinó una estratègia que pot ser efectiva o no. Deixo en mans del lector aquesta consideració…
Article del membre de la Secció Jove Miquel Català, publicat a l’Altaveu el 19 de febrer del 2025.
