El ministre d’Educació, Ladislau Baró, i el secretari d’Estat, Josep Anton Bardina, van presentar dilluns a la comissió legislativa d’Educació els resultats de l’Avaluació del Sistema Educatiu Andorrà i el Pla d’accions de millora, dos conceptes que van entrelligats. En primer lloc, vagi per endavant l’agraïment al ministre i al secretari d’Estat per donar a conèixer els resultats de les proves d’Avaluació i també les diferents propostes de millora.
Cert que els resultats han generat força debat i, fins i tot, certa preocupació. El ministre va ser clar: ara que tenim els resultats, cal analitzar-los i actuar. Així es farà, a través del Pla d’accions per a la millora del sistema, que ja es començarà a desplegar l’any vinent, per exemple ampliant les hores lectives d’expressió escrita i comprensió lectora dels alumnes de primera i segona ensenyança, així com les hores dedicades a la resolució de problemes matemàtics. També apostant més per l’ús del paper i la lectoescriptura, recuperant en certa manera un treball més sistemàtic i rigorós d’aquestes àrees a l’aula.
Està clar que les noves tecnologies han arribat per quedar-se. La seva ràpida incorporació a les nostres vides, i en ocasions el mal ús i la sobreexposició, han afectat especialment els joves i adolescents, nadius digitals que les han normalitzat.
L’Escola Andorrana ha introduït els darrers anys eines digitals lligades a l’ensenyament per competències. Aprofito per defensar que aquest model competencial ha de continuar latent al nostre sistema d’aprenentatge. Com a docent i com a mare he pogut constatar els seus beneficis: fomenta el pensament crític i les habilitats dels nostres joves. Els ensenya a aplicar els coneixements en situacions pràctiques, a desenvolupar la seva capacitat d’anàlisi per trobar solucions a situacions reals, a afrontar problemes, reptes socials i també laborals que ben segur es trobaran al llarg de la seva vida.
Però, com va dir el ministre, un cop detectades les mancances a través de les avaluacions, cal actuar i fer un replantejament del model, partint de tots aquells aspectes positius que brinda el sistema per competències. En paral·lel, replantejar l’ús de la tecnologia, una eina positiva en molts aspectes, per exemple per a la recerca, però tots coincidim que s’ha de reduir el seu ús a l’aula. Així es farà amb el Pla Integral per a l’ús de la tecnologia, que pretén posar fil a l’agulla i regular la seva vinculació amb l’aprenentatge.
Igual d’important és incidir en la formació dels equips directius i docents, tant pel que fa a la didàctica per competències com per la resta de metodologies emprades, sense oblidar les famílies, promovent accions formatives i d’acompanyament en l’àmbit digital.
Amb tot, i tornant als resultats de les avaluacions, crec que seria un error quedar-nos exclusivament amb el vessant negatiu. En primer lloc, perquè estem parlant d’una tendència generalitzada, una problemàtica que també afecta els països del nostre entorn. En segon lloc, perquè per les nostres característiques demogràfiques de país (i així ho constata també l’avaluació duta a terme), la majoria dels alumnes no tenen el català com a llengua materna, fet que implica que docents i centres han de remar encara amb més força per aconseguir els objectius curriculars establerts. Un fet que, per cert, posa en valor la nostra Escola Andorrana.
Per tant, animo a veure la compareixença en clau positiva. Els resultats de l’avaluació ens han de permetre preservar el millor del nostre sistema andorrà i ajustar-lo a les necessitats actuals dels infants i joves, fent un reforç per actuar allà on es detecten mancances. L’important és que les millores ja estan en procés i les mesures es començaran a implantar el curs vinent.
Tots tenim clar que l’educació no és un tema polític, sinó que hem de treballar en una direcció conjunta per tal d’oferir les millors eines i formació, des de tots els àmbits, als nostres infants i joves.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 20 de juny del 2024.
