Avui hem aprovat al Ple del Consell General el projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania. La llei permet, en concret, la revalorització de tots els salaris compresos entre el salari mínim i el salari mitjà, d’acord amb l’IPC. És a dir s’aplicarà, amb efectes des de l’1 de gener d’aquest any, una revalorització del 4,6% dels salaris entre els 15.788,95 euros i els 30.051,58 euros bruts anuals.
És una mesura valenta, ja que engloba la major part dels assalariats del nostre país: al voltant del 60%. Però creiem també que és una mesura necessària, donat el context actual d’alta inflació que estem vivint els darrers anys, el qual ens obliga a preservar el poder adquisitiu de la ciutadania i assegurar-li un nivell de vida digne.
També per això, és necessari seguir incrementant el salari mínim, mesura que ja s’ha pres per decret de Govern. Aquí l’augment fixat és del 7%, és a dir per sobre de l’IPC, situant així el salari mínim en els 1.376,27 euros mensuals. Si ens comparem amb Espanya, que ha incrementat el seu salari mínim un 5% aquest 2024, estem per sobre: el seu s’ha establert en els 1.323 euros mensuals.
Però, evidentment, no n’hi ha prou d’augmentar el salari mínim, cal anar més enllà. Ho fem amb aquesta llei de revalorització dels salaris, amb la visió de garantir el poder adquisitiu i afavorir la capacitat d’estalvi de tots els assalariats que se situen per sota del salari mitjà. És necessari i de justícia social.
És una mesura valenta, ja que engloba la major part dels assalariats del país: al voltant del 60%. Però creiem també que és una mesura necessària, donat el context actual d’alta inflació que estem vivint
Justament és el segment que més ha patit els efectes d’aquest context mundial inflacionari en la major part de les economies europees. A Andorra, estem parlant d’un IPC del 7% l’any passat i d’un IPC del 4,6% aquest any, el que s’ha plasmat en un augment dels preus de productes i serveis de primera necessitat. Fet que deixa poc o, en molts casos, cap marge a les despeses complementàries de consum i oci, així com a l’estalvi.
També és important recalcar que la llei dona continuïtat a un conjunt de textos legislatius desplegats els darrers anys, per ajudar i protegir la població, com és el cas de la llei aprovada fa un any, també de revalorització dels salaris (en aquest cas fins als 48.000 euros anuals); l’aprovada a finals de l’any passat, que manté la pròrroga i congelació dels lloguers per al 80% de la població durant tres anys; o la llei del pressupost del 2024, que també se sotmet avui al Consell General. Per exemple, les partides vinculades amb la revalorització de les pensions de jubilació o els increments en les partides destinades a ajuts socials i a l’accés a l’habitatge. Sense oblidar la gratuïtat del transport públic, mesura en vigor des de fa més d’un any i mig.
Celebrant que aquesta llei s’hagi aprovat per unanimitat (a excepció del conseller no adscrit Víctor Pintos), també m’agradaria que fos la darrera vegada que haguem de debatre al Consell General un text d’aquestes característiques. És necessari que les revaloritzacions salarials surtin d’acords entre les empreses i els seus treballadors. S’ha avançat en aquest sentit, durant les negociacions en el marc del Consell Econòmic i Social, però aquest any no han estat suficients. Confiem que sí que s’arribi a consensos l’any vinent.
De la mateixa manera que cal recalcar la importància, en benefici de totes les parts, que les empreses posin en marxa convenis col·lectius que permetin tenir representants amb qui poder negociar, adaptant-se a les particularitats de cada sector i de la dimensió empresarial.
Article del conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, Pere Marsenyach, publicat al BonDia l’1 de febrer del 2024.
