La mascareta forma i formarà part, segurament durant un temps, de la nostra quotidianitat. Igual que agafem el telèfon mòbil, la cartera i les claus de casa quan sortim, ara hi hem de sumar una mascareta, per protegir-nos i protegir la resta del contagi per coronavirus. Costa acostumar-s’hi, no són còmodes i compliquen la nostra respiració, però no hi ha una altra.
D’entre els inconvenients de dur mascareta en sorgeix un que voldria destacar i del qual potser no som tan conscients. La mascareta tapa nas, boca i la part inferior del rostre. En conseqüència, amaga una part del nostre jo i les nostres emocions. Ens escapça la comunicació amb la resta de persones, ens limita dins del món dels sentiments. Perquè està demostrat que l’expressió facial és un aspecte bàsic de la comunicació no verbal, una de les formes essencials en la interacció entre humans.
La mascareta amaga una part del nostre jo i les nostres emocions, ens escapça la comunicació
No us ha passat aquests dies que no sou capaços de reconèixer una persona que va amb mascareta i us saluda? O que parleu amb coneguts i no podeu copsar si estan somrient o tristos?
Amb la mascareta posada ens estem perdent molts elements de la comunicació no verbal i hi ha certs sentiments que no podem transmetre com fèiem abans. Ens convertim tots plegats una mica en persones anònimes i iguals.
I si ja ens passa amb els coneguts, encara més amb les persones que coneixerem aquests dies. La primera impressió és la que compta, diuen els experts. Rostre i expressions tenen un paper fonamental en l’establiment dels primers vincles entre persones, en la manifestació de sentiments futurs cap a l’altre. Està clar que el primer contacte visual de mascareta a mascareta no facilita aquestes connexions.
Qui sap si, per aquesta mancança que ens ha portat la Covid-19, no caurem tots plegats en la pareidolia: de tant cercar els elements mancants dels rostres avui tapats, veurem i endevinarem cares per tot arreu.
Qui sap si, per aquesta mancança que ens ha portat la Covid-19, no caurem tots plegats en la pareidolia
Esperem, que com altres costums ancestrals que han afectat la condició humana, especialment la femenina, aquest vel simbòlic desaparegui tan aviat com possible de la nostra quotidianitat i que puguem compartir plenament aquest gran somriure que tant necessitem.
Article del membre de l’Executiva, Carles Torralba, publicat al Diari d’Andorra el 24 de maig.
