Les festes majors són un dels moments més esperats de l’any. Representen molt més que una simple celebració: són l’expressió viva d’una identitat col·lectiva, la suma de costums, cerimònies religioses, música i dansa, gastronomia i nombrosos actes lúdics que connecten les generacions. Les festes majors mantenen viva la cultura del nostre país, també l’específica de cada poble.
Les arrels de les festes majors es remunten sovint a segles enrere, estan vinculades a patrons i patrones, collites agrícoles o esdeveniments històrics. Elements com els gegants i capgrossos, els balls tradicionals –com la Marratxa o el Contrapàs–, i les sardanes, són símbols que han perdurat durant dècades gràcies a la implicació de tots nosaltres. Al seu moment ens ho van transmetre els nostres pares i padrins, i ara fem el mateix amb els nostres fills. Per tant, mantenir aquestes tradicions no vol dir quedar-se en el passat, sinó honrar la nostra història i transmetre-la a les noves generacions.
Les festes majors són també un espai de retrobament. Amics, familiars, veïns –alguns dels quals potser no es veien des de fa un any, a la mateixa festa–, comparteixen carrers i emocions. És un temps per desconnectar de la rutina, per recuperar forces, omplir les places de música i de ball, degustar menjars del territori i participar activament en la vida social de la parròquia.
La convivència no pot quedar-se al marge de la diversió; és responsabilitat de tots nosaltres fer-ho bé!
Tanmateix, el dret a la festa comporta també uns deures. El civisme i el respecte són claus perquè tothom pugui gaudir de les festes majors sense haver de lamentar incidents. Cuidar els espais públics, no malmetre el mobiliari urbà, respectar els veïns, reciclar i evitar actituds incíviques –fins i tot denunciar-les si cal–, són accions imprescindibles per garantir que les festes siguin sostenibles, tolerants, inclusives i també perennes en el temps. La convivència no pot quedar-se al marge de la diversió; és responsabilitat de tots nosaltres fer-ho bé!
En aquest sentit, avui dia, totes les parròquies treballen per fer unes festes més accessibles, igualitàries i respectuoses amb el medi ambient, reduint la petjada ecològica. Per exemple eliminant els plàstics d’un sol ús, fomentant el reciclatge o facilitant l’ús del transport públic, especialment durant la nit.
D’altra banda, s’han incorporat protocols d’actuació davant d’agressions sexistes, i els anomenats Punts Lila de la Creu Roja per informar, sensibilitzar i atendre si fos necessari; així com es reforcen les patrulles policials durant les propostes de la nit. Tot plegat, per contribuir a tenir unes festes segures i lliures de violència.
Aquesta evolució de les festes mostra que tradició i modernitat poden conviure perfectament si hi ha voluntat col·lectiva.
En definitiva, les festes majors són un reflex de la parròquia que la celebra i de la seva gent. Gaudir-la intensament i alhora amb responsabilitat, sense que s’hagin de lamentar incidents o actituds incíviques, és l’equilibri necessari per preservar aquest patrimoni cultural que ens defineix i que mereix ser viscut amb respecte i alegria. Perquè d’aquí dècades ens seguim sentint orgullosos del llegat històric i cultural que, any rere any, potencien les nostres festes.
Article de la consellera general del Grup Parlamentari Demòcrata, Carol Puig, publicat al BonDia el 31 de juliol del 2025.
