La negociació de l’Acord de gestió de fronteres entre Andorra i la Unió Europea va culminar el 30 de març, després d’un llarg procés de treball del Govern andorrà amb la Comissió Europea, així com de converses bilaterals amb Espanya i França per concretar-ne l’aplicació pràctica. Tal com va assenyalar el cap de Govern, aquest resultat no és fruit de la casualitat, sinó de la credibilitat internacional que Andorra ha consolidat els darrers anys. Avui se’ns reconeix com a interlocutors seriosos i fiables, en el marc d’una relació sòlida amb la UE.
És un Acord essencial, amb una incidència directa i positiva en la vida quotidiana de la ciutadania. Massa sovint posem el focus en allò que es podria haver fet millor i no donem prou valor als esforços que assoleixen acords estratègics per al país. Aquest n’és un exemple clar.
El text rubricat és un tractat específic en matèria de gestió de fronteres i circulació de persones, adaptat a la realitat geogràfica d’Andorra i als seus estrets vincles amb els estats veïns, membres de la UE i l’espai Schengen. L’Acord mostra la capacitat per defensar els nostres interessos, assolint un equilibri entre integració, seguretat i respecte per la nostra singularitat, en un context europeu complex. Alhora, evidencia la sensibilitat de la UE envers la idiosincràsia andorrana i la voluntat d’avançar cap a una major integració.
Aquest Acord també desmunta alguns dels arguments dels sectors crítics amb tot el que envolta l’Acord d’Associació: Europa no dona l’esquena a Andorra, sinó que en respecta les especificitats i adapta l’aplicació del nou sistema europeu Entry/Exit System (EES) a la nostra realitat. Tot i que aquest sistema entra plenament en funcionament demà, Andorra en queda al marge i manté un règim específic. És, sens dubte, un exemple clar de com es poden trobar solucions adaptades.
Tot i que l’EES entra plenament en funcionament demà, Andorra en queda al marge i manté un règim específic. És, sens dubte, un exemple clar de com es poden trobar solucions adaptades
Quins són els aspectes més rellevants de l’Acord? Els ciutadans andorrans, de la UE i els residents a Andorra no estaran subjectes als controls sistemàtics associats al registre biomètric del sistema EES (empremtes digitals i reconeixement facial) a les fronteres terrestres.
Això permet mantenir el model actual de controls aleatoris, i evita la inspecció sistemàtica de tots els vehicles a les fronteres del país. En conseqüència, es garanteix la fluïdesa de la mobilitat.
Paral·lelament, l’Acord reforça la cooperació policial i en matèria de seguretat, per prevenir la delinqüència i la immigració irregular. En aquest sentit, els ciutadans de tercers països que vinguin a residir al país seran objecte d’avaluacions de seguretat per garantir els estàndards de l’espai Schengen.
Finalment, els nacionals i els residents podran circular per tot l’espai Schengen per a estades curtes (90 dies) sense necessitat de visat, un règim equivalent al dels ciutadans de la UE.
Aquest Acord és clau tant per a la ciutadania com per a l’economia del país. Evita la implantació de controls sistemàtics que haurien pogut generar llargues cues a les fronteres, amb un impacte molt negatiu en sectors estratègics com el turisme, el comerç transfronterer o la captació de treballadors.
Cal recordar que, la tardor passada, existia una gran preocupació –especialment entre el teixit empresarial– davant la possibilitat que Espanya implementés de manera anticipada el sistema EES. L’escenari hauria comportat importants disfuncions en la mobilitat i l’activitat econòmica.
Pel que fa a la contractació de treballadors de fora de la UE, el procediment esdevé més estructurat i garantista. Prèviament a l’atorgament de permisos, es realitzarà una avaluació de seguretat per part de França o Espanya. Si no hi ha cap incidència en les bases de dades, el procés seguirà el seu curs habitual.
En definitiva, ens trobem davant d’un Acord que protegeix els interessos del país, facilita la mobilitat i reforça la seguretat, respectant la nostra singularitat.
Per tot plegat, cal reconèixer la tasca del Govern en la negociació d’aquest Acord i en la defensa de la seva ciutadania.
Article de la consellera general Demòcrata Berna Coma, publicat al BonDia el 9 d’abril del 2026.
