Articles d'opinióGuillem Casal

Un parc natural per estimar i projectar el país

Al cor de les nostres muntanyes i per commemorar el Dia mundial del medi ambient, hem fet un pas històric. El comú de Canillo, el comú d’Ordino i el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia hem signat un memoràndum d’entesa per crear un nou parc natural que abraci una de les unitats de territori més valuoses d’Andorra. Aquest acord no és només una fita institucional: també és una expressió de responsabilitat col·lectiva envers el nostre patrimoni natural, i una resposta clara a les demandes de la societat que albira un creixement urbanístic més digerible i sostenible. És, també, una aposta decidida per preservar allò que ens defineix com a societat de muntanya.

La nova figura de protecció ens permetrà doblar l’espai natural que actualment tenim protegit fins a arribar al 30,08% del territori total del país. Protegir no vol dir tancar ni prohibir. Vol dir estimar. Vol dir compartir, difondre, donar a conèixer. Protegir vol dir fer-ho compatible amb els usos tradicionals, com ara l’agricultura i la ramaderia, la caça i la pesca, que són trets de la nostra identitat. Cuidar el territori vol dir donar-lo a conèixer des del respecte mediambiental. Vol dir fer avinent la conservació amb la vida que hi batega.

Si tot avança com està previst a l’acord, el nou espai protegirà una gran extensió de territori que s’estendrà des del coll d’Ordino i el pic de Casamanya, passant pel parc natural de Sorteny, la zona de Mereig i Montaup, fins a la vall del Riu i la vall dels Meners, la vall d’Incles i la zona del Maià. Un espai on es troben reserves hídriques de primer ordre, com ara l’estany més gran d’Andorra, el de Juclar. Alberga una biodiversitat rica i fràgil, amb ecosistemes d’alt valor, com els meandres de les basses del Siscaró o el bosc madur de l’obac d’Incles, un dels millors llocs de reproducció del gall de bosc al sud d’Europa. O el port d’Incles, que representa un pas d’aus migratòries dels més importants de tot el Pirineu. Al pic d’Anrodat encara s’hi troba la reproducció estable de perdiu blanca. La Serrera i la collada dels Meners són un símbol de l’època preindustrial, en què les mines de ferro eren un sector econòmic clau per a Andorra.

Cuidar el territori vol dir donar-lo a conèixer des del respecte mediambiental. Vol dir fer avinent la conservació amb la vida que hi batega.

En conjunt, una superfície de 74 quilòmetres quadrats que representen el 15,7% del territori, i que sumats a les zones ja protegides permetran superar la fita que portàvem al programa electoral i a la qual també ens havíem compromès internacionalment: protegir el 30% del territori abans del 2030.

El projecte no ha estat improvisat. És fruit d’un treball rigorós i compartit entre el Govern i els comuns de Canillo i d’Ordino, iniciat fa més d’un any. Des del ministeri, l’hem assumit com una prioritat de país, amb recursos, convicció i capacitat de concertació. Un cop signat l’acord, ara comença l’etapa de redacció dels plans de gestió, l’ordenació dels camins i l’estudi de la càrrega de visitants, que han de convertir aquest territori en un autèntic espai natural protegit. També, ara és el moment de seguir parlant amb els actors implicats i fer que la societat senti aquest projecte com a seu. Tot plegat, per poder culminar-lo, sempre amb els suports dels comuns de Canillo i Ordino, amb una llei de declaració del parc que haurà de ser validada pel Consell General, tal com estableix la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

El valor d’aquest projecte va més enllà de les nostres fronteres. Amb aquest nou espai protegit, tanquem una discontinuïtat que existia fins ara al cor dels Pirineus. Completarem una peça clau per reforçar la continuïtat ecològica entre els quatre espais que formen part del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Una nova mostra de l’aposta d’Andorra pel treball transfronterer.

L’ambició i el compromís del ministeri són clars, i per això ja us puc avançar que no ens quedarem només amb la protecció del 30% del territori. Continuarem treballant per identificar i protegir altres espais d’alt valor ambiental. Ho farem des d’una mirada qualitativa per preservar el que té valor mediambiental, allò essencial per al manteniment del patrimoni natural que ens envolta.

Aquest parc natural no és només un espai protegit: és una iniciativa de país. Una manera de dir qui som, d’on venim i com ens volem projectar cap al futur. Perquè les vivències que han tingut les nostres padrines i padrins, els nostres pares i nosaltres, les puguin seguir tenint els nostres fills i nets. En unes muntanyes que continuïn sent tan naturals i úniques com sempre.

Aquest és el nostre compromís. Aquesta és l’Andorra que volem.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Demòcrates (@democratesand)

Article del ministre Guillem Casal, publicat al Diari d’Andorra el 10 de juny del 2025.

Etiquetes: Articles d'opinió, Guillem Casal

Articles relacionats

Llegat d’orgull i d’esperança
Registre de la propietat