Crec que tots, amb major o menor mesura, tenim familiars fora d’Andorra, siguin cosins, pares, avis o fins i tot germans. La Covid-19 ens ha separat, i no són ni els governs, ni els nostres dirigents els que ho han decidit, sinó una pandèmia difícil de controlar que només es guanya (si així ho podem dir) separant-nos els uns dels altres.
Amb l’anunci del tancament perimetral per la part catalana i el tancament de la frontera francoandorrana, Andorra ha viscut de primera mà la feblesa d’un petit Estat que depèn directament dels seus països veïns i dels turistes que poden arribar travessant les nostres fronteres. Poca cosa podem fer, malgrat la nostra independència i per bones que siguin les relacions institucionals amb els nostres veïns, davant d’una pandèmia. Aquestes s’han vist superades per un nerviosisme col·lectiu.
L’economia andorrana se n’ha ressentit, i molt, però no només és la butxaca dels nostres ciutadans la que pateix, sinó tots nosaltres, que psicològicament i socialment hem patit com mai, canviant les nostres formes de fer i de ser. Ni abraçades, ni sopars, les trobades familiars desaparegudes i els viatges per desconnectar inimaginables. Vivim en una bombolla on l’espai comença a quedar petit.
Tots recordareu l’anunci de l’Almendro: Vuelve a casa por navidad. Un anunci emotiu, que ha quedat gravat al cor de la gent, i que ara pren més força que mai en un imaginari col·lectiu en què patim de forma severa la inquietud d’un Nadal sense família ni retrobaments.
L’anunci pren més força que mai en un imaginari col·lectiu en què patim de forma severa la inquietud d’un Nadal incert
De ben segur que alguns estaran contents de no veure el sogre, la sogra, cosins o altres familiars, però una vegada a l’any no fa mal. I jo amb un avi de 86 anys, acostumat a veure’l cada cap de setmana, us puc ben assegurar que el millor regal seria fer un Nadal amb ell.
El Govern encara no s’ha pronunciat sobre les mesures que s’aplicaran durant les festivitats de Nadal. Queda molt i tot és incert, però a la vegada l’estratègia és bona per mantenir la il·lusió d’un Nadal mínimament normalitzat, a l’espera de les dades pandèmiques que puguin arribar.
Article del secretari de Comunicació de Demòcrates, Jordi Ribes, publicat al Diari d’Andorra el 22 de novembre del 2020.
