Avui en dia, la força i el valor de la democràcia està caient a Europa i arreu del món. Una part de la ciutadania se sent cada vegada més allunyada de la política, cosa que provoca un descens de la participació electoral i una desafecció envers els partits tradicionals, especialment entre els joves.

Els estats tenen la responsabilitat de corregir la situació i restaurar la democràcia al lloc que li correspon. De fet, la democràcia és l’únic sistema polític compatible amb la Convenció Europea dels Drets Humans.

En aquest sentit, tal com he exposat en la Sessió d’Estiu de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE), que té lloc aquesta setmana a Estrasburg, el Consell d’Europa ha estat capdavanter en l’enfortiment de la democràcia. Ja l’any 2010, l’APCE, en la seva resolució La democràcia a Europa: crisis i perspectives, demanava als Estats membres que impulsessin estructures participatives i deliberatives. Així mateix, l’any passat els Caps d’Estat i de Govern del Consell d’Europa van reafirmar, en la Declaració de Reykjavík Units al voltant dels nostres valors, la voluntat de lluitar contra la decadència democràtica.

És essencial que els Estats continuïn promovent, dissenyant i adoptant processos per afavorir una governança inclusiva i representativa. Quan els ciutadans estan plenament implicats en les decisions que els afecten, les polítiques reflecteixen millor les necessitats i els valors de la societat.

Quan els ciutadans estan plenament implicats en les decisions que els afecten, les polítiques reflecteixen millor les necessitats i els valors de la societat

En cas contrari, la participació es limita en època d’eleccions, cosa que evidentment no és suficient per mantenir una democràcia forta a llarg termini.
La majoria dels Estats ja han implantat mecanismes per enfortir la democràcia participativa i deliberativa, com és el cas d’Andorra.

Al nostre país, hem posat en marxa accions per apropar la política als ciutadans. Com els pressupostos participatius, els grups de discussió per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre temes concrets, així com la creació d’un òrgan mixt de participació, La Visura Ciutadana, per millorar la comunicació entre l’Administració General i la ciutadania i promoure espais de col·laboració.

A més, la primavera del 2025, els andorrans seran cridats a les urnes per decidir sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea en un referèndum vinculant.

Pel que fa a un dels segments més allunyats de la política, els joves, la seva participació és essencial per al bon funcionament de la democràcia. Aporten dinamisme, noves idees i representen el futur. Per això cal seguir fent esforços per combatre la seva desafecció.

Un bon exemple és el Consell General dels Joves o els Consells dels Infants dels comuns. A més, durant aquesta legislatura, el Consell General ha impulsat el Consell Obert, iniciativa que promou actes i activitats per apropar el Parlament als ciutadans.

En l’àmbit internacional, Andorra també fa esforços. La legislatura anterior, el conseller general Roger Padreny va iniciar la xarxa de Joves Parlamentaris OSCE-PA. La seva tasca continua a través dels actuals membres de la delegació andorrana a l’OSCE, que el passat abril van organitzar un debat sobre Multilateralisme i joves. També tenim una representant andorrana dels joves d’Andorra al Congrés dels Poders Locals del Consell d’Europa, la Lisa Cruz.

Tot això demostra que un país petit també pot promoure i impulsar accions a favor de la democràcia i la participació dels joves en la política.

És innegable que aquestes pràctiques contribueixen a una democràcia més dinàmica, inclusiva i resilient. Malgrat tot, és cert que queda molta feina per fer per revertir la tendència al retrocés democràtic. Cal explorar tots els mecanismes que puguin ser efectius.

Per tant, tal com he expressat a l’APCE –on he participat  juntament amb els consellers generals Cerni Escalé, Susanna Vela i Salomó Benchluch– animo tots els Estats membres a continuar fent esforços per reduir la bretxa entre política i ciutadania, i a prendre les mesures necessàries per incloure plenament els ciutadans en els processos de presa de decisions.