Què ens costa ser membres de ple dret del Fons Monetari Internacional (FMI)? Després d’haver escoltat i llegit els darrers anys vaticinis amb xifres elevadíssimes, advertiments que fer la demanda d’admissió seria catastròfic per al país, hem conegut de mans del ministre de Finances, Eric Jover, i del secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, les xifres reals i definitives. La quota que ha fixat l’FMI per a Andorra és de 101,6 milions d’euros. Però d’aquests, i traslladant-ho al que realment costarà per a les nostres arques, quedaran bloquejats 266.500 euros (que seguiran sent propietat del Govern i que es podran recuperar si decidim sortir-ne), i un cost financer anual de 4.677 euros.
Evidentment, és una quantitat plenament assumible, i més tenint en compte tots els beneficis que ens comporta. Beneficis que la crisi de la Covid-19 ha ampliat. Ens deixa molt ben posicionats davant les agències internacionals de ràting, que ens demanaven a les seves avaluacions fer el pas de convertir-nos en el 190è Estat membre. Ens aporta garanties que les nostres xifres macroeconòmiques són fiables i així les publicarà l’FMI a les seves avaluacions, consolida la nostra reputació com a actor internacional seriós i, evidentment, ens obre la porta al finançament si mai patim una situació d’extrema emergència. Podríem demanar fins a un 437% de la quota d’ingrés, és a dir, uns 440 milions d’euros.
Entrar a l’FMI ens consolida la nostra reputació com a actor internacional seriós i, evidentment, ens obre la porta al finançament
A més, ingressar a l’FMI ens permet accedir a assistència tècnica i formació en diferents àmbits com l’estadística macroeconòmica, la supervisió financera, el blanqueig de diners o la política pressupostària i fiscal. Només per aquest aspecte ja val la pena la despesa de 4.677 euros anuals.
Amb la informació fiable i directament facilitada per l’FMI ha quedat demostrat que els detractors d’entrar-hi donaven dades que no eren certes. Des del Grup Parlamentari Demòcrata i des del Govern hem apostat per defugir de la polèmica i no seguir el fil d’anar fent estimacions fruit de l’opinió de cadascú, fins no tenir les dades reals.
Dades que són les següents. Una quota de 101,6 milions, dels quals 75 milions han d’estar presents a Andorra i només 266.500 queden bloquejats. La resta són en concepte de promesa de pagament en cas d’haver de deixar diners a països membres, però com a molt sumarien un 15% del total de la quota (15 milions) i sempre els podríem reclamar si passéssim per una situació financera complicada. Pel que fa als 25 milions restants, i que cal dipositar a Washington –on l’organisme hi té la seu–, és una quantitat que extraiem de la seva pròpia bossa de finançament en una operació que ens costa poc més de 300 euros.
Amb aquestes dades a la mà, és il·lògic basar la crítica pública a l’entrada a l’FMI al·legant les despeses financeres. I tampoc compartim la voluntat de capgirar les xifres amb l’objectiu d’instaurar dubtes a tots els aspectes positius que ofereix a Andorra entrar a aquest organisme internacional.
És il·lògic basar la crítica pública a l’entrada a l’FMI al·legant les despeses financeres
El millor que podem fer tots és treballar per aprovar al Consell General el marc legal que ens permeti ser membres de ple dret abans de l’octubre, quan té lloc l’Assemblea general de l’organisme. Si posem pals a les rodes perdrem l’oportunitat de gaudir de més beneficis concrets (no entrarem a les circumscripcions regionals) i haurem d’esperar dos anys, a la celebració d’una nova assemblea.